He arribat a la capital just nevat, fa bastant fred, Sarajevo esta envoltada de 2mils. Les xemeneies fumegen, el terra deixar anar una fina boira i la gent treu baf per la bufanda. Aquí quasi tothom fuma, un cigarret rere l’altre, i veu molt cafè turc, els ulls se’ls marquen a la cara i els colors de la pell son tons apagats. Hem dona la sensació q amb cada calada es van consumint una mica per dins, tot Sarajevo sembla q per dins encara s’està consumint... potser i fa q es Desembre? Tot i això es una citat plena de vida, reconstruint-se, amb un ordre estil anàrquic; gracies sobretot a l’energia dels seus habitants, q no dels seus governants o "observadors" estrangers, encara confosos del q cal fer i cap on s’ha d’anar.
La complexitat es de tesis doctoral. Aquí han compartit i comparteixen espai quatre religions i/o cultures: musulmans, cristians, ortodoxes i jueus safardís, mes els romanís q pobres ningú compte amb ells; per tant escriuen en quatre alfabets. A part de Jerusalem crec q no existeix enlloc mes. No es reparteixen formant guetos, estan per barris majoritaris, carrers o simplement cada u a casa seva. Vaig anar al museu Safardí. Encara actualment parlen una llengua barreja de castellà antic i paraules hebreus, fins algun intel·lectual te obres totalment en castellà. Els jueus safardís varen ser expulsats de la península pels reis Catòlics; no podíem ser pioners d’alguna altre cosa?
El teixit urbà esta farcit de cementiris, disseminats per tot arreu. Els enterraments son a terra. Els mes grans ocupen turons sencers i hi estan totes les religions barrejades, també trobes tombes d’agnòstics alguns amb l’estrella comunista. No es una massificació nomes arran de la guerra, les lapides poden ser mes antigues. Als parc públics pots trobar enterraments musulmans. Algun carrer continua el seu recorregut travessant pel mig del cementiri, de nit t’inspiren un gran i creixent respecta a cada nou pas q fas.
Amb el Mateo, i també la Sabrina, he connectat molt be. Hem fet llargues passejades fotogràfiques, molts cafès i cigarrets, m’ha explicat el conflicte. Entre nosaltres s’ha fet famosa la frase "this area was totaly distroyed". Pel seu projecte s’ha posat en contacte amb gent de 25 a 30 anys, entre ells ha conegut a la Sabrina q li deixa una habitació; consisteix en fer retrats en diferents punts de la ciutat. Ells varen viure la guerra d’una manera molt especial i evidentment poden sortir histories molt crues i doloroses. El Mateo estarà un mes a Sarajevo i desprès presentarà la feina a Londres.
Insisteixo però, els carrers estan plens de vida. El passeig bull de personatges i grups d’amics de tots els colors i estatures q volten amunt i avall; semblant al q deuria ser la Rambla temps enrere. Als cafès les tertúlies s’allarguen i les parelles es barregen. Sarajevo te una atmosfera especial d’aquelles q enganxen, si podeu visiteu-la.
La complexitat es de tesis doctoral. Aquí han compartit i comparteixen espai quatre religions i/o cultures: musulmans, cristians, ortodoxes i jueus safardís, mes els romanís q pobres ningú compte amb ells; per tant escriuen en quatre alfabets. A part de Jerusalem crec q no existeix enlloc mes. No es reparteixen formant guetos, estan per barris majoritaris, carrers o simplement cada u a casa seva. Vaig anar al museu Safardí. Encara actualment parlen una llengua barreja de castellà antic i paraules hebreus, fins algun intel·lectual te obres totalment en castellà. Els jueus safardís varen ser expulsats de la península pels reis Catòlics; no podíem ser pioners d’alguna altre cosa?
El teixit urbà esta farcit de cementiris, disseminats per tot arreu. Els enterraments son a terra. Els mes grans ocupen turons sencers i hi estan totes les religions barrejades, també trobes tombes d’agnòstics alguns amb l’estrella comunista. No es una massificació nomes arran de la guerra, les lapides poden ser mes antigues. Als parc públics pots trobar enterraments musulmans. Algun carrer continua el seu recorregut travessant pel mig del cementiri, de nit t’inspiren un gran i creixent respecta a cada nou pas q fas.
Amb el Mateo, i també la Sabrina, he connectat molt be. Hem fet llargues passejades fotogràfiques, molts cafès i cigarrets, m’ha explicat el conflicte. Entre nosaltres s’ha fet famosa la frase "this area was totaly distroyed". Pel seu projecte s’ha posat en contacte amb gent de 25 a 30 anys, entre ells ha conegut a la Sabrina q li deixa una habitació; consisteix en fer retrats en diferents punts de la ciutat. Ells varen viure la guerra d’una manera molt especial i evidentment poden sortir histories molt crues i doloroses. El Mateo estarà un mes a Sarajevo i desprès presentarà la feina a Londres.
Insisteixo però, els carrers estan plens de vida. El passeig bull de personatges i grups d’amics de tots els colors i estatures q volten amunt i avall; semblant al q deuria ser la Rambla temps enrere. Als cafès les tertúlies s’allarguen i les parelles es barregen. Sarajevo te una atmosfera especial d’aquelles q enganxen, si podeu visiteu-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada