diumenge, 25 de maig del 2008

Pòlvora pels cavalls. Nord-Est Marroc

He fet una mena de doble salt mortal enrere i m’he plantat a Melilla. Venint dels desmanegats carrers àrabs semblava un telefilm, tot plàcid, pintat i endreçat; però aviat me l’han cardat. Entre que anava adormit, baldat i carregat; i avesat a que qualsevol tipus amb xancletes, xandall, fumant com un carreter i mal afaitat podia ser un respectable pare de família amb un negoci ambulant, els hi he servit en safata. El cas és que m’ha vingut un element d’aquests que "hola, que tal ... como va Barcelona ... conozco un hotelito, bien de précio ... tengo un Chivas bueno ... carton Marlboro? ... es pa un favor ..." No se com s’ho a fet anar però ja teníem un col·lega que anava a per medio carton que jo no havia demanat. I, inexplicablement, li he donat 14 euros "porqué el cambio, asi no le va mal..." No he despertat fins que s’ha aixecat un moment a buscar el metxero i no ha tornat. Ben vingut a Espanya i al mon real.
La primera mesura de crisis ha estat entornar-me amb els àrabs, ells tot i vendre’t duros a 6 pessetes mai et deixen pelat. He entrat a la biblioteca municipal per fer la ruta del Marroc i adéu Melilla. La frontera és can pixa, està ple de marroquins als dos costats, alguns asseguts, altres intentant fer una fila, unes dones cridant-se a banda i banda del cordó policial. Jo he anat caminant fins a topar amb un policia cara Mustafà -Ya està? ya he pasado? -Allí garita le pondran sello. Al costat meu ha creuat una rentadora amb un tio ha sota, suposo que amb el pes que ja portava ningú l’ha gosat molestar.
La primera nit he dormit a Nador, ciutat originària de la meitat dels magrebins de la Plana. Sense cap encant. Entrant més al país ha arribat la compensació pel meu accés de dropolència. Viatjant cap a Taza he vist que preparaven un festival en una ciutat. He baixat i eren una d’aquestes exhibicions de curses de cavalls amb cavallers disparant pólvora dels seus avantpassats. Festival de fotos.
L’endemà he arribat a Taza i m’han recomanat un parc natural de l'Atles a 30km per passar una mica de fred i veure el mon rural.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

eeeeeeeeeeee guapo!!!
ja estàs a un tiro de piedra eh?
mira et volia explicar el que hem fet aquest finde, hem tingut un gran plan que m'ha fet pensar en tu, t'hagués agradat, crec...

primer vam anar amb el javi, el gerard, la gabi i el fattah a veure el partit de futbol catalunya - argentina, molt divertit, no havia anat mai al camp nou i la veritat es que mola...

i després vam anar tots plegats (+ ido, i alla vam trobar-nos també a l'ada) cap a alella, on hi havia un concert de l'alella old stars... és a dir, els compis del roger a alella de sus tiempos mozos... total que vam veure al roger, a l'ona i al joan tocant a dalt d'un escenari i molt bé, tu!! tots uns artistes, aquests amics nostres...

i ja està, només et volia comentar això... t'envio milers de petons habibi!!!!
fins aviat

eva

Anònim ha dit...

Eo,

La comunitat argentina cridant a pulmo per fotre un gol a Catalunya, soposo que al final vareu fer uns mates amb pa amb tomàquet.

Vaig escoltar el Oscar, kina i el laser a la web, llastima de no poder ser al concert.

Fins molt aviat, a la fi!