dilluns, 24 de març del 2008

Aswan o com admirar el pas del Nil.

Aswan es segurament la ciutat mes maca d’Egipta. En aquest punt el riu Nil es troba varies illes de roca granítica q li segmenten el camí formant jardins flotants, un d’ells botànic. La mes gran es l’illa Elefantina, anomenada així d quan era lloc de comerç del marfil africà, te dos viles de nubians a cada punta batejades com dalt i baix. Els nubians son un poble barreja de magrebins i africans, tenen una llengua diferent i un somriure mes reposat, acostumen a vestir unes túniques blanques i no porten el típic turbant al cap; qualsevol tracte amb ells sempre serà mes agradable q amb els egipcis del Sud. En una de les ribes senyalitzant tot el passeig de la ciutat fan ombra uns fornits arbres, les flors son boles marrons obertes cap amunt per quatre fulles vermelles que cauen com pilotes de bàdminton. Al altre costat, amb molt bon criteri, nomes hi han deixat construir tombes per a faraons.
El far dels turistes a Aswan es el temple d'Abu Simbel, a tres hores amb furgo cap al Sud es la perla faraònica rescatada del gran pantà Nasser. Fa mig segle es dedicaren a tallar-lo a cubs i transportar-lo a mes alçada. Entre això, que la pedra es d’un gres marro molt bast i l'endreçada dels voltants per a les visites, el monument respira un aire de plató paper-cartró per a la Metro Golden Mayer dels 60's que hem deixa un regust decebedor.
Pel meu aniversari, a part de brindar sopant amb l'Andy i l'Elisa (una british's parella), hem vaig regala dos dies de anar lliscant Nil avall amb faluca, la tradicional barca de vela. Un agradable i relaxant avorriment amb petits moments àlgids com menjar, parar per anar al lavabo o fe una cabussada. La resta d’hores pots mirar les netes aigües com belluguen tranquil·lament el seu enllustrat blau marí. Crec q es el mes llarg del Mon. En aquest tram fa uns 200m d’ample i 10 de fons. El seu pendent es ridícul, pel delta encara li manquen 1000km i la ciutat esta a cota 200m. Malgrat tot es molta i molta aigua; una ferida de vida q parteix el desert. Els costats son tot de palmeres clavades com dards als camps sempre verds; i, sense quasi avisar, un altre línia de color ocre guspirejant que marca l’inici de l’arena calenta i els turons de roca més fosca.

2 comentaris:

Javier ha dit...

Hola Eudald!! Sóc el Javier ... m'ha costat incorporar-me al teu viatge. He estat veient les teves fotos/etapa i què t'haig de dir ... em surt l'enveja de no estar fent aquesta travesa en lloc d'estar pensant en la feina de demà, la bronca amb el jefe,... vamos, lo de cada día... a canvi estic content de pensar que d'aquí a un mes i deu dies, més o menys, podré saber que vol dir ser pare!! Tens alguna proposta de nom per la nostra nena... potser al viatge has descobert algun de maco? De moment no ens posem d'acord, i algun nom li haurem de donar, no? Bueno, segueixo amb interés com ho faràs per travessar Argelia. Si et retenen no et preocupis que anirà en Sarkocy, la seva exdona o millor la seva actula dona a treure't d'allà. Salutacions!! Javier jpascualg@gmail.com

Anònim ha dit...

Hola prepapa Javier, ja tens apunt el paquet de xiclets?
Ja havia felicitat a la Maria pero em faltava la teva part, enhorabona!
Un nom per la nena... m'agradaria molt donar-vos noves idees, he escoltat noms bonics per aqui pero la meva memoria de peix no m'ajuda. Hem posare les piles i intentare dir-vos algun.

Una abrassada.Eudald