De compres a Tirana.

Estant lluny de casa també m’ha atacat la felera compradora i Albània els preus son de 3eres rebaixes. També es una bona excusa per voltar mercats, botigues i en definitiva la ciutat. El tema era fàcil, la bandera del país. La tenen per tot arreu, esta be la combinació de colors i m’agrada l’àguila bifacial. Espero q a casa també els plagui o trobin d’utilitat els variats utensilis. El q no tinc tant clar es quan arribarà el paquet.
El menjar també es barat. Estic aprofitant per reposar reserves grasses de xai, vedella i pollastre cuinat amb bon gust. El q ja no es tant barat es la benzina i l’electricitat. Cada dia, tres hores al mati i una per la tarda, fan talls regulars per estalviar llum. Es el moment d’encendre les espelmes i fer tertúlia, llàstima q el soroll dels generadors trenqui el romanticisme.
Els desplaçaments son un bon moment per trobar gent. En un minibús vaig coincidir amb l'Oshi, un Japonès gros, barbut i amb cabellera de Jesucrist q va sortir fa un any de casa seva i ha arribat a Albània per la ruta de la seda. Treballava en una companyia de comerç internacional, al passaport esta irreconeixible amb la corbata i la clenxa al mig. Una de les seves raons per viatjar es entendre el perquè de les guerres; el tema ens ha donat molt de si. Un altre pàjaro barbut que m’he trobat es el Eoin, un irlandès mig tartamut q sempre es mossega el llavi inferior; he compartit habitació amb ell i encara no l’he vist sense el casquet de llana. Amb ell he posat a prova el meu angles i crec q hem quedarà per setembre. Estic una mica enfadat com els anglosaxons. Amb la resta de terrestres els entenc be i tenim converses acceptables; amb els de parla anglesa no hi ha manera de pillar res i van hiperrevolucionats, q s’ho facin mirar! Amb l'Oshi i l'Eoin pot ser q tornem a coincidir, tots tres anem cap a l’orient.
Tirana, xula. Te un centre estil modern amb alguna arquitectura comunista curiosa; però sobretot molta vida al carrer i moviment. No l’aspecte rural o provincià de la resta del país. Crec q els albanesos son gent senzilla i de camp. Nomes tenen 2 personatges celebres; Scanderberg, un Cid albanes q para als otomans fins q el pelaren, actualment es quasi un personatge fantàstic q sembla sortit del "bola de drac"; i la mare Teresa de Calcuta.