dimecres, 19 de desembre de 2007

De compres a Tirana.

Estant lluny de casa també m’ha atacat la felera compradora i Albània els preus son de 3eres rebaixes. També es una bona excusa per voltar mercats, botigues i en definitiva la ciutat. El tema era fàcil, la bandera del país. La tenen per tot arreu, esta be la combinació de colors i m’agrada l’àguila bifacial. Espero q a casa també els plagui o trobin d’utilitat els variats utensilis. El q no tinc tant clar es quan arribarà el paquet.
El menjar també es barat. Estic aprofitant per reposar reserves grasses de xai, vedella i pollastre cuinat amb bon gust. El q ja no es tant barat es la benzina i l’electricitat. Cada dia, tres hores al mati i una per la tarda, fan talls regulars per estalviar llum. Es el moment d’encendre les espelmes i fer tertúlia, llàstima q el soroll dels generadors trenqui el romanticisme.
Els desplaçaments son un bon moment per trobar gent. En un minibús vaig coincidir amb l'Oshi, un Japonès gros, barbut i amb cabellera de Jesucrist q va sortir fa un any de casa seva i ha arribat a Albània per la ruta de la seda. Treballava en una companyia de comerç internacional, al passaport esta irreconeixible amb la corbata i la clenxa al mig. Una de les seves raons per viatjar es entendre el perquè de les guerres; el tema ens ha donat molt de si. Un altre pàjaro barbut que m’he trobat es el Eoin, un irlandès mig tartamut q sempre es mossega el llavi inferior; he compartit habitació amb ell i encara no l’he vist sense el casquet de llana. Amb ell he posat a prova el meu angles i crec q hem quedarà per setembre. Estic una mica enfadat com els anglosaxons. Amb la resta de terrestres els entenc be i tenim converses acceptables; amb els de parla anglesa no hi ha manera de pillar res i van hiperrevolucionats, q s’ho facin mirar! Amb l'Oshi i l'Eoin pot ser q tornem a coincidir, tots tres anem cap a l’orient.
Tirana, xula. Te un centre estil modern amb alguna arquitectura comunista curiosa; però sobretot molta vida al carrer i moviment. No l’aspecte rural o provincià de la resta del país. Crec q els albanesos son gent senzilla i de camp. Nomes tenen 2 personatges celebres; Scanderberg, un Cid albanes q para als otomans fins q el pelaren, actualment es quasi un personatge fantàstic q sembla sortit del "bola de drac"; i la mare Teresa de Calcuta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey, tio!!!!Quina sorpresa més gran!!! Així que t’estàs patejant el Mediterrani? Òsties!! Molt bé, Eudald, quan sigui gran vull fer aquestes coses.
M’alegro molt de saber coses de tu i més si són d’aquesta mena. Salutacions des de Cornellà i que et vagi bé amb el teu periple.
Marce.

Anònim ha dit...

Hey, tio!!!!Quina sorpresa més gran!!! Així que t’estàs patejant el Mediterrani? Òsties!! Molt bé, Eudald, quan sigui gran vull fer aquestes coses.
M’alegro molt de saber coses de tu i més si són d’aquesta mena. Salutacions des de Cornellà i que et vagi bé amb el teu periple.
Marce.

eudaldrifa@yahoo.es ha dit...

Ei! M'agrada tenir noticies teves perduplicat Marce.

Aixo del vitge es bastant distret. Records a la Montse, la resta de familia i tota la gent de SAEM.

Bon any des de Grecia.