dissabte, 29 de desembre de 2007

Athenes. Prova superada.

Ja he superat la prova de passar el Nadal mes sol q un mussol. Vaig arribar a Atenes la vigila i m’he ficat en un d’aquests hostals del bon rotllo. L’habitació te 8 llits, tots plens i cada vespre hem trobava gent nova. L’ambient imperant era de tot q guai, q col·legues i als 10 minuts ja estaves intercanviant l'e-mail i la direcció per mantenir "l’amistat". Sort de tres ondarribians amb qui vaig poder despatxar varis temes candents, fer una partida cartes i sopar en una taverna grega (estofat amb api), però nomes em duraren una tarda-nit.
Els dies 25 i 26 també son festa pels grecs. Tot tancat. Vaig passar les hores perdent-me per una immensa i ensopida Atenes. El 25, a primeríssima hora, no hi havia manera ni de trobar un cafè. Al final, per carrerots, vaig topar amb un bar obert; mentres m’asseia vaig anar adonant-me del perquè, es q allà encara no havien tancat. La clientela mantenia converses emboirades i hi havia alguna dona clarament de l’ofici. El cafè, q es al q anava jo, era bo, tant car com tots els cafès al país i em va ajudar per reprendre la marxa. Al carrer encara vaig topar amb una senyora q em felicita el Nadal picant l’ullet.
Finalment vaig poder visitar l'Acròpolis i voltants, bressol de la NOSTRA CULTURA ( q no la dels xinos o dels esquimals). L’espai ocupa 2 turons verges i d’una màgia especial. Es un paisatge de roques calcaries, gespa i arbres mediterranis; on passejant et dona una sensació de calma i, com diuen totes les guies, realment et transporta a la Grècia clàssica. Ara et trobes l’àgora, baixant un camí el barri de Milet, girant a la dreta la cova de Teseo... Pots anar fent xino-xano fins arribar a l’esplanada de dalt on esta l'Acròpolis. Es una d’aquelles meravelles q te el do de quan mes la mires mes t’agrada. També es el millor balco per admirar la ciutat, tota de tons blancs marfil.
El següent dia vaig fer el kilomètric museu arqueològic. He de dir q m’ha decebut una mica. Et permet seguir perfectament tota l’evolució de la cultura Hel·lènica, però quan arriba el moment, trobes a faltar mes peces d’aquelles q fan caure la baba (potser son a Paris? o London?). També... d’acord q es diu arqueològic, però em va deixar una mica buit el fet de no aparèixer les grans figures q sempre hem sentit anomenar. Hagués estat be, per exemple, que a l’entrada Sòcrates m’hagués fet alguna pregunta, q al bar en Pericles m’hagués fotut la tabarra, i q hagués coincidit amb l'Arquímedes sortint del lavabo.

4 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...

hola soc l'africa jo el cap d'any el vaig celebrar a les 10 de la nit
per que tenia que anar a dormair jijijiji
ADEU!

Gemma Rifà Castro ha dit...

el cap d`any erem molts el serrat cormands bru , portells, guindus, i menuts, avui an arrivat els paquets demà els anirem a buscar.
gemma

Gemma Rifà Castro ha dit...

en quim a anat a pasar el cap d`any a paris i a tornat dien es molt cart, es molt cart o mon dieu.gemma

Helena ha dit...

Hola Eudald, BON ANY 2008. Nosaltres el cap d'any vàrem estar a Barcelona. Vem tornar a Itàlia el 8 de gener. Espero el teu viatge continui d'allò més bé. Una forta abraçada. Helena.