dilluns, 17 de desembre de 2007

Kotor i el ceptre d'Ottokar.

Res q la bandera i els vestits regionals d’aquí m’han recordat al llibre del Tintin i m’ha fet gracia posar aquest títol. Jo esperava trobar-me amb els malos de la película però resulta q fa dos anys q Montenegro s’ha independitzat de Sèrbia.
Kotor es un altre bonica ciutat emmurallada de la costa Dàlmata, se sembla molt a Dubrovnik o Split. El mar fa una entrada en forma de T, recorda als fiords amb muntanyes nevades al voltant. La muralla de la ciutat s’enfila pels penya-segats fins a un castell q domina el golf.
Al casc antic hi han alguns hotels de mansions restaurades però no hi vaig trobar cap pensió i ja era de nit. El q si vaig trobar es una oficina d’informació amb dues noies q s’avorrien com ostres. M’ajudaren trucant als hotels de la ciutat però els preus no baixaven de 65 euros nit (allí tenen l’euro!?), tant jo com elles estàvem escandalitzats. Miraren a les afores i fins trucaren a hotels d’altres ciutats perquè ja havia decidit agafar altre cop el bus. Aleshores truca una amiga seva q havien parlat al principi i els digué q havia localitzat una senyora amb habitacions per llogar dins el casc antic per 15e, perfecte! Va ser un moment d’eufòria col·lectiva, elles es miraren i digueren uníson: "res es impossible per nosaltres" nomes els falta el "Ffiiuuuu, súper tres!".
He estat dues nits a Kotor, temps de voltar-la, escriure Sarajevo al blog, veure una mena de cerimònia ortodoxa on recitaven estil gregorià i anaven entrant i sortint per unes portes del retaule escampant encens; i pujar totes les escales de la muralla fins al castell.
A dalt vaig coincidir amb un matrimoni americà i el seu fill ja barbut. Ell estava fent alguna cosa de cooperació a Moldàvia i l’havien vingut a veure. Parlarem una estona. Segons quines zones dels Balcans els americans son molt ben rebuts. El noi no parava amb un aparell com un mòbil dels antics. Resulta q era un G.P.S i estava intentant localitzar un punt q queia darrera el castell, prop d’una petita ermita. Aconseguirem arribar-hi i de sota una figuera, entre les pedres tragué una mena de tresor. Un pot hermètic, ple de curiosos objectes numerats. Resulta q es un entreteniment d’aquests d’Internet. La gent amaga aquests recipients en un punt singular i pengen les coordenades a Internet; quan en trobes un pots agafar algun dels objectes i deixar el q portes tu, el q t’has quedat es per canviar-lo d’amagatall. Tot això ho expliques a la pagina web, així pots seguir el recorregut dels teus objectes o saber quanta gent a localitzat el teu tresor. El matrimoni han agafat un petit pop de peluix i se’l emportaven a Minneapolis (Minessota). Divertida manera de visitar llocs.