L'os de Tunìsia. Costa Nord.

Acabo i passo pàgina a Tunísia amb la costa Nord. Els primers dies he dormit a Bizerte. tenen un bonic i pintoresc port de pescadors amb la vella medina al costat; a darrere han construït la nova ciutat i un atrafegat port de mercaderies. Al hotel he coincidit amb un català ( el 2on en tot el viatge!) que visitava el país fent dit. En una de les excursions he arribat al poble de Raf Raf. El Gianpiero m’havia demanat que sondegés la zona buscant casetes blanques amb cúpula i vistes al mar. El lloc te molt d’encant i possibilitats, hem recorda la costa Nord de Menorca. Només apunto dos inconvenients, el vent i l’hivern que poden gratar la paciència dels no iniciats. Un altre jour vaig proposar-me visitar un parc natural d’ocells i aiguamolls. Res a dir. L’autobús m’abandonà al trencant de la carretera, vaig caminar una hora cercant algun senyal, indici... i finalment girar cua. El que si veus per aquesta província son moltíssims nius de cigonyes.
Una de les nits va tocar el Barça - Manchester. No comentaré el partit sinó el comentarista de la cadena de TV Al-Jazeera, no parava d'animar l'equip com als catalans i de tant en tant també se li escapava algun Catalunya quan el Barça tocava la pilota ( tocar, la toca bé, però...).

Vaig abandonar Biserte cap al Est, una platja que recomanava la Guia on hi ha un hotel. El punt és tant poca cosa que el taxi rural hem deixà dalt del turó i vaig haver de fer l’últim tram a peu. El lloc és perfecte per a qui els agrada escoltar les onades. Matant el rellotge caminava per la sorra fins a quatre pedres romanes de més enllà, i fent un xut a una hem sortí un crani humà semi enterrat. Com que 6 mesos sense treballar m’han fet sortir altre volta el cuc, vaig estar remenant, sortiren més ossos i una dent de vaca. Dos mesos de sou de la Generalitat buscant fòssils per l'Anòia i el més complert que vaig trobar fou un fèmur de gos que encara es doblegava; aquí faig un esternut i hem surt un crani humà! Això no es podia quedar així. Vaig anar a comunicar-ho als dos policies de la xavola de l’emissora de costes. Vingueren al escenari en qüestió amb la pistola, després de mirar-ho per tots costats i rascar-se una estona el bigoti decidiren que aquell crim ja no era competència seva i el tornàrem a colgar. Mirant pels voltants crec que les restes son més antigues que el jaciment romà; quan torni a ciutat aniré a algun museu a explicar el que tenen per allí i si els interessa ja s’espavilaran.

El meu Pare ja te el passaport a les mans i la resposta és: VISAT d'Algèria per a trenta dies; pensava que m’emocionaria més, potser tenia ja el pressentiment, telepatia? Ara torno a la capital per esperar el paquet; intentaré trucar a la porta del museu arqueològic, aprofitaré per saludar al Sarkosi i Senyora que estan de tour per aquí, i a la fi hem despediré dels tunisians, els àrabs més tranquils de tots i grans aficionats a la tonyina de llauna.