dimarts, 6 de maig de 2008

Els 7 ponts de Constantina

Altre cop tot sencer, hem agafat motxilla, passaport i jo un taxi comunitari per creuar la frontera. Cap problema, aquests tipus de taxistes sempre et poden donar un cop de ma. En territori algerià ha engegat la radio i la primera emissora a sintonitzar ha estat les noticies de "sa nostra"; cada cop estic mes a prop de casa.

Quan arribàvem a Annaba li he preguntat que tal això de l'Algèria i m’ha dit que és el mateix que Tunísia. No ho crec del tot, aquí tot és més gris i deixat, es veu més la pobresa i la gent està més apagada; tampoc està la cosa per masses focs artificials.
Annaba l’he passat bastant ràpidament. Lo més destacat ha estat la meva lluita amb un exercit de mosquits abans de poder ficar-me al llit. La ruta anava cap a Constantina, capital dels numídics, ciutat romana i de tots els que han passat per aquí. El seu atractiu són unes profundes gorgues (de Rhumel) que la fan inaccessible per a tres costats.

El primer tràngol ha estat buscar hotel. El seu aspecte era nivell acceptable però al preguntar per la dutxa no existia. Al quart intent ja hem pujava la mosca al nas i encarant-me al recepcionista li vaig dir: "així que faig amb aquesta suor? pots anar a les dutxes comunitàries" ...ai caram, així que no tenen dutxes perquè són públiques, només els de luxe i semi-luxe n’ofereixen. Es poden anar prenent apunts.

El segon tràngol ha estat obtenir líquid. A Annaba no funcionava cap caixer automàtic però tampoc i vaig fer massa cabal, era divendres i els musulmans tenen festa; vaig anar tirant amb els quatre dinars tunisians que el taxista em canvià a dinars algerians. A Constantina vaig trobar algun caixer que funcionava però no acceptaven la meva targeta (visa), era dissabte i els bancs tenen festa; sort que tenia 20 euros estalviats a la motxilla. Diumenge tot obert. Directe a "ventanilla" els ensenyava la visa dient pour l’argent?, els primers m’enviaren al Banc Nacional Algerí, aquests al Banc Exterior Algerí, aquests a un banc amb nom francès, aquests a una sucursal seva set carrers més avall on era possible treure calers però havien perdut la connexió! hem proposaren la seva seu central a l'avenue Ben Boulaid; allí tragueren una maquineta de les de pagar als restaurants i passaren la targeta, hem donaren el resguard i m’indicaren per anar a caixa. Lo irònic és que abans de entregar-me els 40000 dinars havia d’abonar 60 din (quasi un cafè) pel servei i en prou feines me’n quedaven 80.

S’ha de dir en defensa seva que els algerians venen d’un època estil comunista i tot encara fa una mica de tuf a burocràcia. Pel bitllet de tren m’han donat un quart de foli omplert a ma i ell s’ha quedat dues còpies a paper ciclostilat; sort que nomes érem cinquanta a la cua i anava amb retard.

A poc a poc van obrint mires al estres modern. He coincidit amb un festival de jazz, ple de gent jove, i quan la presentadora agraïa als patrocinadors la seva col·laboració en nombrà un que tots aplaudiren i aclamaren, era la companyia de telefonia mòbil de la que estan profundament enamorats.

5 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma Rifà Castro ha dit...

mareta meva QUIN VERTIG!!!!!!!!!!!!!
però l`hora que bonic,
es el mahatan africa
gemma

Anònim ha dit...

Esta bé això de Mahatan africà, no hi havia pensat.

Gemma Rifà Castro ha dit...

FELICITATS
AVUI ES EL TEU SANT NO SE SI HO SABIES
GEMMA

Anònim ha dit...

No.Gràcies ,gràcies