dimarts, 22 d’abril de 2008

De visita al Gianpiero. Sousse

Deixo el marró i passo al blau mediterrani. Sousse és un dels centres hotelers de per aquí. Les platges blanques, el clima i el caràcter dels tunisians ha propiciat l’establiment d’un important negoci de paquets turístics. Jo venia sobretot perquè el Gianpiero s’hi ha instal·lat els seus últims dies de desconnexió. El lloc tampoc està malament; com quasi tota ciutat del país tenen una medina o ciutat vella envoltada per muralla. A tocar, la visita obligada del amfiteatre romà del Jem ( el que surt millorat per ordinador a la peli de "Gladiàtor") i el seu museu de mosaics; estic començant a creure q tenen mes mosaics aquí q tota Itàlia. Passejar per Monastir (foto de la dreta) un altre destí playero. A menys d’una hora hi ha Kairouan, la 4ta ciutat santa del islam després de la Meca, Medina i Jerusalem. 7 visites a Kairouan valen per una visita a la Meca, me’n falten sis.
El Gianpiero ve sovint, la seva afició per Tunísia cal afegir les ganes de fugir de Itàlia. Diu q vol buscar una caseta blanca amb la típica cúpula, prop del mar, per quan li donin l’anticipada. A part és q els preus de les agències són escandalosos; inclosos tots els desplaçaments des de casa seva i mitja pensió en hotels de bona planta surt per 30 euros el dia; Jo tinc feines per aconseguir habitacions espartanes d’aigua freda per menys de 10. Aquest és el ganxo, en acabat ja s’encarreguen de buidar-te les butxaques. En G.P aquesta volta s’ha dedicat a regalar sabates. El dia de la platja unes sandàlies a un xaval que les calçava esparracades; i abans per Tunis estiguérem buscant unes bambes per a un nen de soles precàries que l’havia convidat a dinar a casa son pares. Aquest gest li ha donat certa notorietat al país, resulta q la germana participa al "operacion triunfo" nacional i explicà a l’audiència l’historia del italià q regala sabates.
La fixació d’alguns per saltar a Europa fa patir. El Gianpiero es coneix el tema, alguna vegada a acollit emigrants a casa seva o els ha deixat la seva direcció per fer tràmits de paperassa. Per aquí, sempre t’ho demanen, els explica una mica tot i tot el que necessiten, però ells prefereixen provar a la brava. Un noi tunisià li ha dit que vindrà a despedir-lo al avió, però ell està convençut que vol intentar pujar.
Jo anar fent, continuo la meva tesis doctoral del país. Estic content perquè he aconseguit controlar la morena, cosa no gens fàcil, en aquest terreny una dieta sense picant és tant complicada com una dieta a la Plana sense porc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!dels papes res de res de moment,avui espero que ens diguin algu
la mare.

Gemma Rifà Castro ha dit...

JA TENIM ELS PAPERS!!!!!!!!!!!!
GEMMA