dimarts, 1 d’abril de 2008

Terenci Moix, el virrei d'Alexandria.

Nomes baixar del tren ja notes la atmosfera a Mediterrani, res mes natural q la seva presencia física. Totes les ciutats de costa q he visitat tenen aquest punt en comú, mes una barreja no proporcional de totes i cada una d’elles. Saps q tens el mar allí i que no es cap altre.
M’he anat fixant en mes llassos i no hem resulta senzill. Potser un caràcter o tarannà social tirant a nocturn i durant el dia mes centrats en les seves coses; poc estrictes amb les costums i curiosos per tot, no se.... En el menjar pensava q seria mes fàcil, la famosa dieta mediterrània; però en l’únic q puc posar la ma al foc que es repeteix a tota la costa son les paradetes de calaixons de peix fresc mediterrani, aquest peix de mida mitjana de tons blaus o vermellosos, acompanyat de llagostins i calamars. Fet i menjat al moment, a la brasa o fregit. El barri d'Alexandria on es barregen restaurants, pescadors i platja em va fer pensar en com deuria ser abans la barceloneta. I crec precisament que un plat de calamars fregits de xiringuito ha estat la gota que a fet vessar l’orinal. Porto tres dies de alts i baixos estomacals; res greu, superable. Ara q estic al Nord d'Africa i la calor no falta haure d’anar mes en compta a ficar els dits al primer plat que passa.
La guia diu q Alexandria es la ciutat mes mítica amb menys coses per veure. Veritat, sinó ets amant dels passeigs arran de mar amb vida de terrasses o perdre’t pels carrerons, les restes monumentals necessiten d’una gran imaginació. Com la que han posat en la nova biblioteca d'Alexandria, un d’aquests moderns edificis q passa directament a la 1r divisió de l’arquitectura. Es un gran cercla inclinat que s’enfonsa dins un llac simbolitzant el sol naixent.
Com q tinc bastant temps per perdre m’he dedicat a xafardejar per les prestatgeries. Trobes coses curioses com la secció de novel·la rosa o de kiosk ( aventures de l’oest, juvenils...). M’he centrat en buscar llibres catalans. A la secció de literatura hi han uns 100 títols, vint dels quals eren novel·les d’en Terenci Moix, edició gruixuda i portada de tots colors, el nostre ambaixador en terres egípcies. En el que hi destaquem son aquestes enciclopèdies voluminoses de historia, cultura... que amb tanta afició col·leccionem. En canvi no vaig trobar cap diccionari de català, ni el general ni el català-àrab àrab-català, i potser algun moment els faran falta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola Eudald! res, no tinc cap frase poetica , avui; pero sí una informació que segur t'agradarà.
En aquest temps que has estat fora, hi ha hagut temps d'editar-se un diccionari català arab!!!, el primer! un volum groixut amb proleg de la dolors Bramon, que no he acabat de llegir, unes tapes fermes, moltes pagines escrites a l'inrevés... i molta feina per deixifra-lo.
bé, un torç més de saber a favor de la cultura.
ada

Anònim ha dit...

hola Eudald! res, no tinc cap frase poetica , avui; pero sí una informació que segur t'agradarà.
En aquest temps que has estat fora, hi ha hagut temps d'editar-se un diccionari català arab!!!, el primer! un volum groixut amb proleg de la dolors Bramon, que no he acabat de llegir, unes tapes fermes, moltes pagines escrites a l'inrevés... i molta feina per deixifra-lo.
bé, un torç més de saber a favor de la cultura.
ada

Anònim ha dit...

Molt be!
a veure si l'envien cap a Alexandria i aixi podran saber com acaven les histories d'en Terenci.

eudald