dijous, 3 d’abril de 2008

Líbia a vol d'ocell

Líbia segurament és molt bonica, però s’han quedat amb les ganes de conèixer-me. Masses exigències i cap facilitat. Des de Síria amb la traducció del passaport q hi anava buscant escletxes. Vaig enviar un fotimer d’e-mails a agències de viatges del país, necessites a un guia q t’acompanyi arreu (poca gràcia q hem feia) pel teu compte t’ho tenen prohibit. Ninguna baixava dels 80 euros diaris. Un dels contactes s’oferí per aconseguir un visat mig d'estranquis però quan els anava a confirmar les seves condicions el seu correu desaparegué de la xarxa i hem retornaven els missatges. A última hora em digueren que necessitava un mínim de 1000€ en divisa Líbia per passar la frontera. A tot plegat tenen la norma de q si has visitat Israel no ets benvingut; jo no tenia el segell dels jueus al passaport (pots demanar-lo apart) però si el d’entrada i sortida per les fronteres jordanes; per tant corria el risc q qualsevol despesa econòmica abans del vistiplau de la policia duanera es quedés en les butxaques d’en Gadaffi. En definitiva, com ja havia decidit visitar Israel i com que de totes aquestes històries de república datilera no n’he aconseguit aplacar cap, allí es queden! Pot ser q quan l'Incerso hi organitzi una acampada...

Si borrem Líbia del mapa després venia Tunísia. L’única manera d’arribar des del Caire era amb avió. Mentres escoltàvem cançó lleugera aràbiga les pantalles de l’aparell anaven mostrant la ruta. Als deu minuts sobrevolàvem Alexandria, després a dalt a la dreta es veia Xipre, a la següent hora passàvem per sota de Creta, finalment Malta i la punta de la bota Italiana. En nomes dues hores i mitja! aquell ocell de ferro que treia foc per les ales ha fet quasi el mateix camí que jo havia necessitat 4 mesos! de sobte m’he adonat que els Reis son els Pares i que el mon està controlat per una gran computadora, estic desolat.
Però no tot son noves grises. Felicitats Sandra i Jordi! els millors desitjos per en MarcGrau petit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

deu meu deu meu
el gadafi és clavadet al paco clavel!!!
no desentonaria prenent una birra amb els travestis granadets de per allà escudellers...

petons a cabassos, eudald!!!

eva

Gemma Rifà Castro ha dit...

Hey ; espanta una mica , akest cada vegada que obres el blog i el veus dius ep l`andald a canviat a no que es el gadafi.
eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
quin susto