divendres, 28 de març de 2008

Uns quants coms pel Caire.

Com esdevenir vianant i arribar als llocs? No es recomanable caminar per la vorera, esta plena de forats negres, ferros q busquen el Sol i venedors ambulants; s’ha de caminar pel carrer. Fer-ho en direcció contraria als cotxes. Important aprendre el llenguatge dels clàxons. Al travessar no buscar semàfors, son perpetuïtat de la decoració de Nadal; els urbanos et poden ajudar. Sinó, respira fons, traça una diagonal, fes el primer pas, ves marcant amb la ma cap on vols tirar, no t’aturis, mira fixament als ulls del conductor q vol envair el teu camí imaginari, no tiris enrere. Sempre es millor utilitzar un local com a guia o escut. Si no ho veus clar pots agafar un taxi o el metro (bo), els busos son un misteri.
Com passar la set? i la gana? Hi han uns armaris platejats amb aixetes repartits per tots els carrers; si tens poca set pots refrescar-te el clatell, si tens molta molta set pots amorrar't-hi que no te mal gust. Una segona opció es un dels milers bars de fumadors de xixa on preparen bons tes, de pas seus (cosa complicada al Caire) i la veus passar. Un altre opció vitaminada son els xiringuitos q exprimeixen canya de sucre (gens empalegos) o el tradicional suc de taronja in-time.
Passar la gana pot ser complicat, pocs restaurants. Uns quants indicadors serien: Buscar el local mes petit i amagat; les rajoles llardoses i el terra relliscós son una bona pista. Els fogons poden estar al mig de la vorera. Ells acostumen a porta samarreta a tires o roba insalvable. La gent fa cua. Trobant aquests indicadors es sinònim dels millors falafels del barri.
Com ser cristià? No es complicat, n’hi han 17 milions. S’ha de recordar que es diuen coptes i fan alguna cosa diferent. No fer com jo que desprès de travessar tota l’església, amb mirades poc amigables dels devots, i seure a l’ultima fila un feligrès em senyala les sabates i vaig haver de tornar a sortir per descalçar-me. Important tenir bona oïda pels monòtons cants aràbics. No ser al·lèrgic al incens. Sobretot no espantar-se pel fosc personatge amb caputxa negra plena de creus i un micro; i molta paciència.
Com ser dona, posar-se sexy i seguir les regles de vestir musulmà? Prohibit el vel acampanat amb un forat al cap. Combinar diferents mocadors de colors enroscats al cap tipus melena de lleó i amb alguna cadena q penja. Samarreta de màniga llarga arrapada i llisa, a sobre alguna cosa sense mànigues amb detalls brillants o enreixat obert. La cara maquillada amb tons pastels marcant els ulls de azabache, celles perfectes. Pantalons texans sota la faldilla d’un altre color, tot sense deixar de marcar el tipus (el de cada una). Sandàlies fantasia amb ungles pintades (peus i mans); i finalment saber caminar sense pressa.
Com accedir als punts neuràlgics dels faraons? Pagar l’entrada del museu. Passar dels detectors que sempre piten amb cara de despistat. Seguir recta fins al final de la sala esquivant sarcòfags, estàtues i vitrines empolsinades. Pujar les escales al primer pis, girar i buscar la sala on tenen la llampant i hipnotitzadora mascara de Tutankamon. Si la mires fixament pots jugar a qui acluca primer els ulls.
Agafes el bus 357 darrera el museu. Baixes a l’ultima parada de Giza. Poses taps a les orelles i acceleres el pas en el carrer dels souvenirs. Busques el forat de la piràmide. Estudies la curvatura de l’esquena q necessites per introduir-te dins la rampa. No atinar a mitja baixada q tu ets claustrofòbic. Arribes a la cambra de repòs per eixugar-te la suor i educar el ritme respiratori. Afrontes un altre rampa igual de malgirbada però costa amunt. Entres a la sala del sarcòfag i prens consciència de la quantitat de blocs de pedra q tens damunt. Dones propina i records pels seus familiars extraterrestres al vigilant que porta unes quantes hores en aquella sauna. Fer el camí a la inversa, ara mes tranquil.
Com fer feliç a un egipci? Donar-li un feix de bitllets petits ( les monedes quasi no existeixen) ben rebregats i suats. Demanar-li q els compti i que els guardi fins dema al mati; els encanta remenar calers. Segur q els tornarà. Si se’n pesca alguna d’original per quedar-se una part pots fer-lo mes feliç.

3 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...

hola mrs jolideis:
( no se com s`escriu)
avui em anat a fer volar l`estel a cala mesquida amb els avis , n`àfrica el fa baixa fins el terra i cuan li falta 1cm per arrivar a terra els fa tornar enlaira. jo o e intentat`però a cadat amb això un intent.
esperò que alexandria i hagis trobat tanta cultura com té fama.
un peto
gemma

Anònim ha dit...

Hola,
ara ja tota la familia fem volar estels.
jo, fart dels egipcis, nomes espero per agafar el vol cap a Tunis.

abrassada, eudald

Anònim ha dit...

Ja estem a casa, t´he escrit dos correus i no ser si t´han arribat
ja em diras si o no.
mare