De 0 a -416, el mar Mort.

Sortint del Carmel vaig agafar un rodalies en hora punta d’aquests Alstom de dos pisos amb seients dobles i triples. El tren anava amb retard, però com a casa. Hem toca seure a les escales amb uns soldats/des q reien repenjats als fusells. No sabia massa ben be on tenia q baixar i parava l’orella a la megafonia mentres mirava passar el paisatge... next station Telaviv center... aquesta era la bona i amb 4 empentes i dues escales mecàniques ja estava al centre de Telaviv, la ciutat moderna i dinàmica d’Israel, lloc on volen un pis tots els joves, amb una llarguíssima platja q et porta al ancià poble-port de Jaffa.Desprès de Telaviv ja nomes faltava el mar Mort. Quan Deu expulsa Adan i Eva del paradís diuen q va fer el mateix amb la serp i el dimoni; a cada-u l’envià a llocs diferents; al diable li toca un vall de les q surten del mar Mort. Això es una gran paella plena d’oli calent nomes apte per fer-hi crispetes. Als voltants no hi ha vegetació, ni ocells, ni sargantanes, ni insectes, tampoc cap peix, nomes turistes i molt poques onades; algun reco, on surt una deu d’aigua o rierol perdut de les planes altes, tens petits oasis de vida, però la resta nomes aigua salada, calor i pedres (visca la geologia!). Crec que això d’estar 416 metres per sota del nivell del mar també hi fa. Els israelites s’esforcen i encaparren a mantenir els centres turístics-terapèutics i petites viles enjardinades amb el seu invent del gota-gota. Ho tenen a una hora de Jerusalem i quan poden baixen per a fer un volta i volta. El Gener, Febrer es la millor època per visitar-ho.
Les propietats saludables de les aigües son tant evidents com engegar una rentadora. A primer cop d’ull res sembla estrany, però nomes entrar ja tens gratis una teràpia del riure, tothom al notar-se flotar comença a somriure o petar-se la caixa ell sol. Desprès passes a la teràpia de relaxació; tanques els ulls, de panxa enlaire amb el Sol q t’escalfa i flotant sobre un infiniiiiiiit matalàs d’aigua; deixes q el teu cos es distensioni i entres en una agradable sensació de semiingravidesa; suposo q quan mes gras o mes mal d’ossos millor. Mentres, les sals et van treballant la pell; o també pots esnifar l’aigua per destapar les foses nasals. El gust es molt desagradable, una suma de molt salat i astringent. Quant surts l’aigua tarda mes a secar-se i te un tacte en la pell com oliós (dins no ho notes). Una estona al Sol... ja pots tornar-hi o dutxar-te i cap a casa.
No hi han masses llocs per banyar-se, la riba es perillosa perquè es formen esvorancs, les poques platges son minis i tenen la pinta d’artificials. El millor es privat i amb hotels de 5 estrelles q tapen l’entrada. El mar Mort es un cul de vall amb la part mes baixa entollada d’aigua. Cada any el perímetre es fa mes petit, com a les glaceres també l’efecte el canvi climàtic. Sortint d'allí vaig agafar la carretera del Sud q segueix la direcció de la vall i el paisatge es com si algú hagués tret el tap de la "banyera" i s’hagués escapat tota l’aigua; es l’imatge d’un mar mort i ja enterrat.

Adeu palestins i israelites... i molta sort.