divendres, 21 de març de 2008

El camí cap a la vall dels reis. Luxor

Per sortir del Sinaí vaig decidir agafar un ferry que surt de la punta de baix i travessa fins a Africa. Arribant al port feia falta un taxi i vaig pillar un motxillero per compartir-lo. En Matthew es d’aquelles poques persones amb la sort que dient el seu barri tothom sap d’on ve, Brooklyn; ell diu q és escriptor però també ha de treballar de "metre" en un restaurant d’aquests q s’hi deixen caure gent brutalment famosa. Agafarem el barco desprès d’un correcte retràs de dues hores (l’anterior varen ser 6). Un d’aquests hermètics ferrys súper-ràpids amb l’aire condicionat a tota pastilla no aptes per claustrofòbics, i en aquell trajecte tampoc per a marejadors. Arribarem a Africa a mitja nit i plovia! fantàstica rebuda.
L’endemà iniciarem el pas 2n del viatge cap a Luxor, o sigui estació d’autobusos. El q esperarem es trenca pel desert i no aparegué. Decidirem provar el trajecte d’aproximació fins a mig camí. En el primer autocar el conductor no ens hi volgué, mentres tancava la porta digué en veu baixa: ...police, al següent no tinguérem cap problema per agafar seient. A la q portàvem 5 minuts un individu para el transport, puja i ens assenyala a nosaltres dos per a que baixéssim. Deia q era policia i que no ens estava permès viatjar així. Quan ens tingué fora del bus ens oferir anar a Luxor en cotxe per 200 pounds ( l’altre val 30). Davant la pregunta de tu que ets poli o taxista tragué un carnet q tant podia ser el de la piscina. Ens negarem a negociar res amb ell i ens porta gratis a informació turística. Allí entrarem en cara d’enfadats i traient pit, som turistes. El primer recepcionista deia q allò no podia ser; el seu company li aclarí q feia cinc mesos s’havia canviat la llei i nomes acceptaven grups superiors a 4; la versió definitiva arriba desprès d’una trucada i es q cap turista te permís per entrar o sortir d’Hurgada a no ser que ho faci per agencia de viatges, ja es començava a veure el plumero. Ells mateixos ens recomanaren un lloc. Una vegada allí no volien vendre nomes el trajecte sinó un paquet sencer de visites a temples i tornada. Tornarem acompanyats del noi d’informació turística i aconseguirem nomes anada per 210, llàstima q esperant dos dies; els engegarem amb bones paraules.
Hurgada es una gran ciutat playera sortida del no res q actualment acull 20000 turistes un dia qualsevol, plena de discoteques i platges privades; l’aigua se la fan portar del Nil i en un futur esperen 50000 zombis vacacionals.
Entrarem a un altra agencia on comprarem un paquet de marxar aquella mateixa nit (02:00), mig dia d’hotel amb platja privada i visites varies com botiga de perfums i la de figuretes d’alabastre; total 380 pounds. El viatge fou pèssim, dins una furgoneta a vessar d’europeus de l’est i sense espai per a les motxilles. En el primer temple, desprès d’esmorzar, ja havíem completat la metamorfosis a zombis de sandàlies emmitjonades i seguíem com xaiets les avorrides dissertacions del guia bilingüe. A mitja tarda ens despenjarem del seguici. Trobar hotel tampoc va ser fàcil, ens "ajuda" un tal Farruix (pollastre en àrab) q s’emportà la conseqüent comissió. Per sort, 50 hores desprès, agafarem una tranquil·la habitació estil colonial amb porticons a l’entrada del templa de Habou, tot un luxe.
Els següents dies visitarem les tombes de la vall dels reis, que te un complicat sistema de pagament segons categories, a la de la Nefertitis pots fer-hi un cop d’ull previ pagament de 1500 euros. Passejarem per algun temple ple de jeroglífics i deïtats amb caps d’animals i barrets estrafolaris; i sobretot ens anàrem recuperant de l’odissea Sinaí-Nil. El q mes m’impressiona de tot el tema egipci antic es la perfecció de les seves línees, les moles q aixequen, la densitat de tota l’ornamenta sense repetir-se infinitament i de la compaginació de les imatges i jeroglífics en els espais; tot això tant ho pots trobar en pedra picada com en paret pintada. ah! i fa molta calor.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

eo, que tal?
per fi puc reconèixer el lloc on trepitges!! Cada vegada que miro el blog m'adono de la meva ingorància georgràfica, entre tantes!
avui m'he senit alleugerida!! Conec egipte!!!bé,només de les pelis, però ja es alguna cosa!
Dona records al Pollastre i a la teva motxilla, i alterta que no es vulgui quedar a viure-hi i et convenci a tu per fer-ho,eh!!
petonets
i més
ada

Anònim ha dit...

Hola!.
Suposo que ja deus esta al Caire,
amb tantes pedres quedaras petrificat. Alerta amb els espavilats, que n´hi han molts.
Petons, la mare

Anònim ha dit...

Hola Mare,

Ara estic a Caire amb 12 millons d'habitans mes, alguna momia i les piramides.

Ja he recuperat el forro polar pero no el despertador.

peto, eudald.