dijous, 13 de març de 2008

Dahab, paradís de mosques i peixos de colors.

Se’m fa difícil recordar que vaig fer el dimarts, intentava escriure al diari i nomes era capaç d’apuntar esmorzar, dinar... sopar. desprès del rebombori mediterrani d’Orient Mig necessitava buscar un lloc com aquest, preus temperats, clima càlid, hamaques amb mar de fons i restaurants encoixinats per a la migdiada (si et deixen les mosques!). Sabia q es un paradís pel submarinisme però venia sense cap intenció, es una esport q hem sona a reportatge de TV2 amb tauró q t’envesteix per l’esquena. La realitat, es tant fàcil que nomes et cal entrar a l’aigua, posar-te les ulleres i vigilar no xafis cap corall de branques de cel·lofana.
De les ulleres, el tub i els peus d’ànec se’n diu snorkeling. Al primer cop d’ull quedes esverat, no pot ser q a menys d’un metre teu hi hagi tant bestiar d’estampats espaterrants totalment despreocupat per la teva presencia. La volten els típics aixafats amb forma de lluna i pijama a ratlles, unes moles de mig metre de lunares verdosos i llavis a lo Carmen de Mairena, peixos banyuts de color blau guspirejant segons els toca la llum i, el mes espectacular, el peix lleó un plomall de music-hall amb cara de mala llet (i verinós). No nomes això, l’escull coralí es un amuntegament de bròquils de color groc, canelobres amb tentacles dansaires i boles esponjoses fetes de mil·liars d’ulls.A l’habitació érem un suís q tenia la moto retinguda a la frontera, un angles i jo. En Daniel i jo anàvem de pardillos i en Trevor s’havia escapat per a la seva enèsima immersió. Ell m’animà per a que proves l’oxigen i el trajo de neoprè, i així a passat! El meu bateig de submarinista (l’any de carnaval no compte) ha estat al mar Roig. Desprès d’un test de salut vas amb un instructor q t’ensenya els 4 trucs i normes. Les primeres proves a la platja de metro varen ser descoratjadores, això de respirar sota l’aigua va contra qualsevol sentit de supervivència; pensava q ja retirava. Però al començar a lliscar per sota l’aigua i saludar als peixos t’oblides del trajo q t’ofega, la vàlvula d’aire que et mante en vida i les bombones a l’esquena. Si veure un meravellós mon de colors i fantasia relaxa, moure’s al seu ritme o ficar-se dins un banc de peixos encara mes. Nomes hem puc queixar d’un dolor d’orelles de dos dies. El somni dura uns 30min i no vaig anar mes enllà dels 5m.
De la resta de dies recordo q una nit varem sopar peix, un altre varem fumar amb la xixa àrab,... ah! també vaig anar a la platja..., un llibre,...vol,....,tam...be...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, musclos i escamarlans!!!
Quina enveja que fas!!!

petons bons,
wave

Anònim ha dit...

Buf! m'ha costat,
Hola

Aqui s'hi manega un altre tipus de fauna, pero no ho canviaria per cap illa del mediterrani.

peto.
eudald

Anònim ha dit...

hola eudald

FELCITATS!!!!!!!!!
que passis un bon aniversari viatger!
jo ja me n'aniré a algun local ple de fum a asfixiar-me en el teu honor, per o perdre la tradició, jeje

bueno, lo dicho, que felicitats i ja ens seguiràs explicant per on pares...

petons mil

Eva

Gemma Rifà Castro ha dit...

MOLTES FELICITATS ,
MOLTES FELICITATS,
ÉT DESITGEM TOTS ELS QUE ET LLEGUIM,
MOLTES FELICITATS.
(sa de lleguir fen la cantarella)
AUGURI
GEMMA I FAMILIA

Anònim ha dit...

Gracies, gracies!

Avui soc un any mes vell que ahir.

molts enyors i records a tothom,

eudald

Anònim ha dit...

PER MOLTS ANYS
PER MOLTS ANYS????????
pare. mare.

Anònim ha dit...

eoooooooooo!! t'havia escit i no s'ha publicat: tornem-hi!!renoi, a veure si me'n enrecordo!!!
...
et deia que felicitats! et deia que com estas? et deia que varem topar amb l'Eva l'altre dia i varem parlar molt de tu,,,si vols saber què deiem,,,,hauras de mirar els ulls de l'Eva quan baixis de l'avió, i sabras el molt que et troba a faltar!!
bé, els altres també, eh!!je,j,ej,e
...
res, que tal l'aniversari?
has bufat alguna espelma?
has menjat algun tall de pastis dolç que ensucri l'anima?
ha desocordat algun llaç vermell per descobrir alguna sorpresa?
has demanat un desig en silenci que només senties tu?
....
A Barcleona "tot segueix el seu curs "( com deia Beckett); si ens posessim les ulleres de buceig per l'aire lliure, veuriem gent que passeja, veuriem turistes amb la bossa mig oberta, trens que van a poc a poc, carrers bruts d'ampolles i papers, museus amb cues de gent a l'entrada, algun teatre buit, edificis a mig consturir que han quedat a mitges, gent que compra, gent que mira aparadors sense comprar,,," tot segueix el seu curs".
un petonas enrome i continuem seguint la teva història.
petonassssssos i estirades d'orella.
cuida't

Anònim ha dit...

ada

Anònim ha dit...

Gracies Ada,

La veritat es q pel teme dolssos procuro q cada dia sigui el meu aniversari. Quan veig una pastisseri entro buscant alguna llaminadura nova. Es un dels meus alicients del viatge.

Aquest aniverssari no va ser tant glamoros com els dos ultims, sort d'una parella d'anglesos que soparem i brindarem junts. Per celebrar-ho hem vaig autoregalar un viatge en varca de vela al Nil.

Molts records, eudald.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
eudaldrifa@yahoo.es ha dit...

Eva! que hem trobes a faltar?