dimecres, 2 de gener del 2008

Les postals de Santorini.

Santorini es una de les moltes illes gregues del mar Egeu. Te de particular el seu origen volcànic, li dona una forma de ferradura amb el crater al mig del golf, i uns colors molt especials.
Ara estan tots preparant les maletes i tancant la paradeta. Quan s’acaba la temporada tothom qui pot marxa de vacances. Deu ser difícil viure en un lloc tant estret, 25 km en forma de C, durant els mesos de fosc hivern.
L’illa es com una col·lecció de postals, sempre q facis com si no veiessis els complexes turístics. Crec q els mediterranis tenim una gran facilitat i afició per cuidar i crear paisatges de postal. Segurament les varen inventar a qui. A Venècia vaig llegir en una exposició q aquells quadres tant detallistes de la ciutat els feien per vendre als visitants de l’època. Els q potser no ho viuen tant be son els de tota la vida; el senyor q cuida els muls, el mossèn o les pobres iaies amb bigoti perseguits per japonesos amb càmeres de paparazzis ( jo el 2n.). Be, es el dilema de sempre.
En un lloc tant calmat jo no he pogut ser menys. M’he dedicat a caminar per tota l’illa i a fer amistat amb gossos que em seguien encuriosits. El cap d’any quasi no l’he vist passar, l’home dels nassos si.

17 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...

Hola;he trovat a la lidia diu que et segueix ella a estat a roma per cap d`any li agrada molt com escrius i et segueix fidel records d`ella gemma

Gemma Rifà Castro ha dit...

n o se si has vist pero al skipe et dic cossessss , he penjat fotos al blog de casa del serrat.un peto

Anònim ha dit...

KALIMERA GUAPO!!!
que tal tot??
molt molt bon any nou!
no sé massa què dir-te però et volia enviar molts petons, records i bons propòsits varis típics...
per aquí tot bé, amb el javi, la gina, el bebé i les diverses persones que tornen a casa per nadal com el almendro...
ara ja comences el periplo oriental i àrab no? Ui ui ui quina emoció!
En fi, yasas i fins aviat!!
I mil petons virtuals

Eva

Pd: per cert, un consell, si vas per altres illes gregues és menys de postal i de mazacotes turístics pero segueix sent igualment maco (bé, es de postal igual pero enlloc de ser tot repentinat es mes aviat decadent i escrostonat) i no perds de vista a les dones bigotudes, que sempre fa grec...

Gemma Rifà Castro ha dit...

eudald.
l'africa i l'avia hem llegit
lo que has enviat des de santorini
es molt blanc les cases i el paissatje.
Anem,ha rebre els reis de l'orient
dintre d'una estana
aqui passen els reis?
ADEU

silvia magem raurell ha dit...

Hola Eudald. Sóc la silvia magem. Avui he estat amb la gemma i m'he posat al corren de la teva aventura. He vist totes les fotos que tens aquí exposades i n'hi han de molt i molt xules. Segur que és un viatge que no oblidaràs mai,amb coses bones i d'altres no tant bones.
Una abraçada ànims

sílvia

scerto ha dit...

hi man!!!
i'm in rome now!
i see your trip is going....great

see you soon i don't know where

I left my heart in sarajevo

Matteo

Unknown ha dit...

Eudald, una informació que et pot ser útil:
Traducción del pasaporte obligada para entrar en Libia
Es conveniente que todos aquellos que se dispongan a viajar a Libia se informen en la agencia de viajes o en las representaciones oficiales de ese país, puesto que los requisitos para entrar cambian con cierta frecuencia. Por ejemplo, hasta ahora, además de los trámites del visado, la reglamentación libia pedía la traducción al árabe de la página de identificación del pasaporte, realizada por un traductor jurado. Tal exigencia, en el destino, se habían relajado, hasta ahora, que se aplica a rajatabla, sin que mediase aviso a las embajadas extranjeras en Trípoli y a las compañías aéreas. Numerosos turistas han tenido que regresar a casa sin poder visitar el país, y otros se han encontrado con problemas para salir.
También es posible que, a algunos viajeros, les exijan la posesión de un mínimo de mil dólares, o su equivalente en otras divisas.
Sin embargo, todavía es posible obtener el visado en la misma frontera, siempre que se disponga de la traducción citada pegada en pasaporte.

Gemma Rifà Castro ha dit...

hola , Ja tornem a ser a menorca vida normal fer feina i escola ara podrem tornar a conectar pel skype.
selutacions ordeig jiji
gemma

Anònim ha dit...

Hola Silvıa,
Gracies per seguır el meu periple amb coses de tots colors i perfums.
Records i bon any,
Eudald

Anònim ha dit...

Ok Raimon,

Intentare ınformar-me molt avans de q volen aquesta gent.

Mercy i fins promte,
Eudald.

eudaldrifa@yahoo.es ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Hi Matteo! nice to met you here.

Send my a e-maıl, please!

I forget to take your photo from my room, and you have to told me what about the project and your left heart in Sarajevo.

Best wishes,
Eudald

Anònim ha dit...

audiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!! t'he trobat al google porque que sepas que no me diste la dirección....
m'emocionat molt veient el teu vaitget... anire entrant i mirant les teves cosetes poc a poc, de moment dir.te un cop mes que et salts LIbia, que hem fa por i que et cuidis molt....
un petò tremendo

eudaldrifa@yahoo.es ha dit...

EELLIIISSSAAAA!

Jo tambe he perdut el teu e-mail actual, nomes tinc el de l'UAB. Vaig intentar enviar un missatge a la Norma i tu quan vaig acavar l'Odissea pero els van retornar els dos. Molt xulo navegant per alli i veient l'Ulisses radera de cada penyassegat.

Libia rai, avans he de passar per altres brases.

Muak.

eudaldrifa@yahoo.es ha dit...

EELLIIISSSAAAA!

Jo tambe he perdut el teu e-mail actual, nomes tinc el de l'UAB. Vaig intentar enviar un missatge a la Norma i tu quan vaig acavar l'Odissea pero els van retornar els dos. Molt xulo navegant per alli i veient l'Ulisses radera de cada penyassegat.

Libia rai, avans he de passar per altres brases.

Muak.

Anònim ha dit...

Eudald, tio, xulo el blog i interessants els comentaris.

salut i petons

manu

Unknown ha dit...

Hola boniko,

Aventureroo, què no pares tu quiet eh! Res, enveja cochina.
No m'imagino lo bé que tu deus estar passant, segur que inmillorable. Que segueixi igual doncs.
Cuida't moltíssim i molts petonassos.

Et segueixo.

Aran