dilluns, 21 de gener de 2008

Konya, q es pronuncia cònia.

Konya és un dels centres religiosos del país. El més famós és un tal Mevlana, filòsof iranià q s’instal·là aquí i creà la secta Sufí (una mena de musulmans místics). Potser ús sonen les cerimònies on donen infinites voltes sobre si mateixos amb els braços oberts. Un palmell cap al cel i l’altre cap a la terra, que significa la via de retrobament entre home i Deu. Com a petita introducció, Mevlana (SXIII) deia "vaig buscar Deu en la creu i no el vaig trobar, en els temples hindús, en les pagodes budistes, a la Meca i no el vaig trobar; llavors vaig buscar en el meu cor i estava allí, no hi ha un altre lloc on trobar-lo". El q no he acabat de lligar massa és perquè tant bon rotllo amb els musulmans. En el seu museu tenien un gran recipient d’or i plata on explicaven q es guardava l’aigua de pluja del mes de Maig per les seves propietats curatives. M’ha fet pensar en la dita castellana como agua para Mayo.
Quan em disposava a passejar-la aparegué en Turgay. Em preguntà sí era turista i es presentà: Jo sóc enginyer i treballo a la construcció, al hivern no hi ha massa feina i tinc el dia lliure, q et sembla sí t’ensenyo la ciutat? Encantat. Anàrem a un modern centre comercial; a l’oficina d’un amic on tampoc tenien massa feina, dinarem uns kebbabs allí mateix. Per la tarda un altre centre comercial; passar a animar un conegut seu q ha obert una pizzeria de poc èxit; visitar una noia d’una agència de viatges q li fa tilin, però com q ella vol presentar-li el seu pare en Turgay es desespera. Varem intentar convidar a ella i la seva germana a sopar una pizza per veure sí la cosa es desencallava, tampoc va resultar.
El dia següent varem començar fent una cosa q en sóc expert a Barcelona però q no m’hagués imaginat mai a Turquia, buscar pis de lloguer voltant per la ciutat. Finalment el vaig convèncer per q hem portes a les afores a visitar el poble de Sille on hi ha l’església de santa Hel·lena (300 d.c). M’acompanyà amb cotxe, férem un te i s’entornà a barallar-se amb la ciutat. El poble és encantador. La meva intenció era tornar de fosc amb el bus. El pla canvià quan una colla d’estudiants q havien sortit a airejar-se desprès dels exàmens m’arreplegaren i em portaren a la teteria del poble. Un d’aquests llocs plens d’homes ja granats, fumant, bevent te, jugant a cartes i fent passar el rosari. Quan tornàvem amb cotxe les noies del grup confessaren q era la primera vegada en se vida q entraven a un.

4 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...

Quins guies mes fantastics que et trobes, això si que es coneixa la terra amb la gent de la terra. genial gemma

Anònim ha dit...

Gemma no fa ni 10 minuts q he penjat el text!!

Gemma Rifà Castro ha dit...

ja ho se jjejejejejej
estaves penjant les fotos jijiji ja ho he vist gemma
salutacions Turgay

kemalmarisa ha dit...

Hi eudal
how are you friend?
well i dont understand this spanish page but i m writing you in eglsih
i m the guy from Konya
Kemal.The one who you met at sille and at photoshow :) (long-hair boy)
how are you doin?
i saw that ur journey is over.hope you enjoyed at all. my friends (sweet girls) good driver and ismail send you best wishes :D
take care
and if you wanna write me and us here is my email

kemalmarisa@gmail.com
take care