dilluns, 7 de gener de 2008

Samos. Can Pitàgores

Samos tenia q ser una parada tècnica del ferry cap a Turquia. Des de les platges del Sud veus terres otomanes a no més d’un kilòmetre. Però resulta q a ningú interessa travessar el petit bassal quan fa fred. En els antics temps de rei Polícrates ja m’haguessin decantat el vi en una copa de dues nanses, haguessin sacrificat el seu millor vedell d’un any amb el conseqüent banquet, i m’haguessin ofert una veloç nau amb 20 braus remers per portar-me a on calgui. En la agència Sunrise Travels m’oferiren com a única solució esperar dos dies, canviar d’illa fins a Chios i allí esperar un altre ferry cap el país veí.
L’enemistat turko-grega és una mica malaltissa. Podrien prendre exemple de altres casos semblants, com el nostre amb el Marroc; nosaltres tenim terres allí i ells tenen zones residencials a ca nostre, nosaltres els fem col·locar totxos i ells ens col·loquen catifes, ells pugen carregats i nosaltres baixem a descarregar... tot més senzill sense manies de religions ni dictadures, però es q els altres dos no es regalen ni el bon dia.
Per suma el periple tingué un premi final. Després d’esperar despert des de les 4'30 a les vuit del matí, el ferry - golondrina marxà davant dels meus nassos perquè els donà la gana sortir mitja hora abans. Unes altres hores plus visitant la ciutat de Chios fins al vespre.
Improvisant a Samos he aprofitat per donar una volta per poblets muntanyencs de l’illa, gaudint d’una vegetació frondosa i mediterrània; també per acabar de llegir "l'Odissea" q vaig començar entrant a Grècia; i per trepitjar la ciutat natal de Pitàgores, un tranquil port mariner ideal per a crear axiomes, teoremes i corol·laris varis.
A la fi em deixen sortir de Grècia un país massa car (tant com Espanya!), on no m’ha somrigut massa la sort. Un lloc ideal per aprofundir en temes arqueològics, festivals ortodoxes o en els colors de la seva bandera.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

BON ANY, des de Barcelona!!

Provaré sort a veure si m'accepta el meu missatge, que fins ara no m'ha deicat. Cóm va tot? Quína enveja, el blau de l'Egeu, les cases blanques de les illes gregues i les teulades de colors (el blau de Santorini?). Per cert, si passes per Istambul, veuràs que no és tant diferent d'Atenes en quant a la gent i costums. Pensa-ho i enriu-te'n, però no els ho diguis!! Aquí estem tota la colla los lunes al sol, així que qualsevol dia d'aquests ens veus aparèixer per aquí.

A reveure
Una abraçada
JORDI (Hippie)

Gemma Rifà Castro ha dit...

HOLA espero que tornis aviat per cert m'agradat molt la gorra d'albania!!!!!!!!!!!!!!!!!!
AFRICA

Anònim ha dit...

Hola Hipie,

Torneu estar de dilluns asoleiats!? en Pares ja deu haver fet de les seves.
A Istambul no m'atreveixo a comparar grecs i turcs; a uns els conec poc i als altres gens, sobretot sabent q tinc lectors grecs. En tot cas els compararè amb els catalans q aquests els tinc mes vistos.

Bon any i records a tots els paleontolegs amb qui et topis.

Eudald

Gemma Rifà Castro ha dit...

Soc la mare, t´escric pel correu de la Gemma perque desde el de casa no se si reps el que t´enviem dons em surt, error, diguem sisplau si el reps.
la mare.

Anònim ha dit...

Audiiii, sóc la Isela i no penso fer-te cap comentari sobre el teu comentari perquè és la primera vegada que em connecto a això (sí, no t'enfadis) i t'he de dir que m'he emocionat tant (sí, no riguis) quan t'he vist i t'he llegit..molt interessant tot el que expliques,segur, però jo ho fet en diagonal perquè l'emoció no m'ha deixat concentrar-me i abans de mirar-m'ho amb calma necessitava dir-te HOLA i donar-te una superabraçada.. i que tinc moltes ganes de voret!!

Per cert, m'ha encantat la frase de la teva autodefinició "escolta però no fa massa cas"

Bufff.. Mmmmmmmmua!!!!