dimarts, 6 de novembre de 2007

Perpinyà sem catalans

Encara no se massa bé q faig per aquí, suposo que ja aniré agafant la pràctica i l’estil de viatjar; però de moment la motxilla pesa molt.

Perpinyà és una monada, es fa curiós veure com seriem si ens haguessin oprimit els gavatxos. El centre històric és digne de veure. Tot està ple de senyeres, barretines i perpignan la catalana, però te més pinta de marca comercial q de res més.

Ja he aconseguit el meu primer objectiu: conversar amb els gitanos catalans. El meu cosí hem demanà informació de la rumba gitana i ho he fet servir com excusa per parlar amb ells ( per cert Genís passem el teu e-mail i t’explico). Ells viuen al barri de Sant Jaume, al centre històric, amb els magrebins; de seguida t’adones de quan has creuat la línea, els carrers s’omplen de cotxes mal aparcats, roba estesa als balcons, nens jugant als carrers, brutícia, façanes encrostades i dones amb amples malucs i melenes llampants.

També he anat fins al camp de l'USAP a veure com entrenaven. Aquest és un equip de rugbi q juga a primera divisió i no va dels últims. El seu escut és la senyera, el seu crit: sem catalans i el seu himne "l’estaca"... immpesionant, això si q és gallina de piel.

Una història q m’ha agradat. Quan esperava q obrissin l’alberg a la tarda ( de 7 a 10 i de 17 a 23, francesos!) ha arribat un home gran, abrigat fins al nas i amb tres bosses de súper a la ma. Jo he pensat de q era normal q vingués aquest tipus de gent als Youth Hostels amb la diferència de preus!. Han passat uns vint minuts, els dos asseguts al carrer davant la porta, vent. A la fi, amb el meu francès macarrònic, m’he queixat de q ja era quasi l’hora i no obrien, ell a tret un despertador de la bossa per ensenyar-me q encara faltaven 5 minuts, davant d’allò se m’ha escapat un "ostia ", que eres espanyol? si, de Barcelona? ah! català? si si. estic de viatge per aquí i vostè que hi fa? Estic rodant una pel·lícula, un llargmetratge (jo ulls com taronges), porto una petita càmera a la bossa. Haaa, i de q va? Va de q espanya i portugal s’ajunten en un sol país i es passen a dir els Estats Units Ibèrics ( ulls mes taronges); i q te q veure perpinyà? doncs tot allò d’en Carod Rovira, també surt però amb noms falsos, ell serà en Cago Roira i en Mas l'Artur Massa... La conversa a continuat... Aquí només faig els exteriors, els interiors els filmaré a Vic; ep, jo soc de Torelló; ha doncs jo de Manlleu, Ja Ja Ja. Potser coneixes la meva última pel·lícula, la vaig estrenar l’any passat al centre cívic i la gent va estar DEU minuts aplaudint; doncs no se, com es titula? " Mercuri (Juan Molera) el defensor dels animals "; no hem sona ho sento...

La cosa ha continuat una estona en els mateixos termes impagables. Algú li sona la pel·lícula? te un altre llargmetratge q es titula " Mossèn Josep de la calle" ambientada a Vic. El Sr. Josep Santias de Bertran, q així es diu pq m’ha donat una targeta, s’ha ofert per fer una pel·lícula del meu viatge, tot gratis! pq sinó és així les pel·lícules no surten bé i pq ell ja és jubilat.

S’escapava el tren i he hagut de acomiadar-me del sr.Josep realment emocionat i amb ganes d’haver pogut ser actor en una de les seves pel·lícules.

Ara he arribat a Carcassona, crec q no estava en la ruta inicial. Molt recomanable el viatge amb tren des de Perpinyà a Narbona passant a tocar dels aiguamolls amb flamencs; i de Narbona a Carcassona per turons plens de vinyes de diferents classes.

P.D: perdoneu-me les faltes d’ortografia, son totes culpa d’aquests teclats estrangers.