He retrassat un dia la sortida de terres espanyoles ( Perpinyà sem catalans!) a canvi d’una gran paella de muntanya, un bravateja encisador anomenat cava i un empatx de panellets; tot amb en bona companyia (Carri, Ro Kersten, Assumpta, Anna i Sr.Penyin). La veritat és q sempre és un luxe jaure per can Carriel, si això afegeixes la típica crisis de: ara per quins dallonses he de marxar, doncs és normal de q hem quedes fins el dilluns al Empordà.
Jo ho considero una primera etapa, perquè com va dir el gran poeta; que és el Mediterrani sense l'Empordà!?
El dilluns la Kersten m’ha portat a l’estació de Figueres, ha estat l’ultima persona coneguda q m’he despedit fins d’aquí uns mesos. He agafat el tren a les 10.45
Rossinyol q vas a França rossinyol, encomanem a la mare rossinyol, d’un bell ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada