dijous, 22 de novembre de 2007

Bolonya, la ciutat emporxada.

A Bolognia m’esperava correu urgent a casa de l'Imma, el Costas i l'Alessandro. Coses q m’havia deixat a Tore. L'Imma és amiga de sempre de la meva tieta Rosa. He arribat just a l’hora de dinar de diumenge, fantàstic pq vol dir: Tortel·lini, carn d’olla, crema catalana i bon vi. Cada regió d’italià tenen el seu tipus de pasta, aquí evidentment a la bolonyesa. A casa l'Imma no hi havia lloc per dormir; però el Giovani Piero, amic seu q també havia vingut a dinar, m’ha ofert un llit a casa seva. Una casa petita, de tres pisos, molt neta i millor decorada. Gràcies GPiero.

El Costas (d’origen grec) s’ha ofert per fer-me de guia turístic de la ciutat. M’ha ensenyat el centre on tots els carrers estan emporxats, la residència espanyola (territori espanyol), la sala de coronació de Carles V i I, la Catedral...Dins la catedral hi tenen bastant de xou, resulta q hi han uns frescos on apareix un diable arrossegant a Mahoma al infern i han rebut amenaces de bomba dels integristes; el segon cop no m’hi varen deixar entrar. Desprès de la caminada el Costas ha tingut encara ànims per fer-me una introducció a la mitologia grega q m’aniré trobant. Encantat d’haver-vos conegut Costes, Imma i Alessandro, fins aviat.

Bolognia te el mèrit de haver estat la primera universitat d'Europa, actualment encara esta farcida d’estudiants (60.000). Passejant per la zona universitària he trobat la germana del Llop, està fent belles arts, hem quedat mes tard però no ens hem trobat, llàstima.

Desprès de descansar... cap al sud q diuen q la gent és mes bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada i insolvent, però i fa molt menys fred!

1 comentari:

Gemma Rifà Castro ha dit...

Hola bolognessos;Es maca, les torres he?? endald, també has de provar els formatges com dius tu a cada regió te els seus tipics.