De pujada cap a Casa abans he de trepitjar el Marroc i buscant pas de duana m’he plantat a Beni Ounif. Hem digueren, atenció! és territori de contrabandistes. Segurament els he enxampat treballant, el poble era un oasis de tranquil·litat. Els que no estaven tant tranquils eren les forces de seguretat. Venint l’autobús ha hagut de fer dues parades llargues poc habituals; la primera perquè amb la solellada una dona embarassada s’ha desmaiat; la segona perquè en un control de l’exèrcit m’han fet anar a la garita i s’han copiat fil per randa el passaport i visat. A la nit, quan ja agafava el son, han trucat a la porta, aquesta vegada eren dos policies, un municipal i dos de paisà que estaven a la recepció remirant-se el mateix paperam; feien preguntes més per vessar l’expedient que per descobrir cap escletxa sospitosa. Però, al que interessa, la frontera estava tancada; des del 90 i pico que es fan morros marroquins i algerians; doncs passar pàgina.
Al mati he voltat pel poble i el mercat. Quan picava la calda he vist una haima plantada al mig del carrer on servien tes, he fet un primer intent per entrar i no ha funcionat; però la curiositat els mata, de seguida uns de fora m’han preguntat d’on era i he acabat a l’estora amb un te i un plat compartit de llenties davant. Al marxar m’ha passat pel cap demanar si celebraven res i sí, un funeral. Ja m’estranyava a mi , tot i l’hora, l’apagament general.
Pujant al Nor he parat a Ain Sefra per veure uns gravats rupestres d’aquests que surten al bitllet de 1000 algerià. Un dels vespres ha vingut un fenomen meteorològic especial, una tempesta de les que sumades nomes veuen una setmana a l’any. Primer començà un fort vent amb sorra, pols i alguna gota, darrere la trompa d’aigua i finalment els llamps.
He arribat a Oran per provar sort a la frontera del costat. Un altre recomanació algeriana havia estat que per Oran no calia passar; nomes m’ho explico amb que no hi han estat mai. La part "francesa" te molts edificis amb encant i la ciutat vella està a la falda d’una penya amb castell i església de vistes impressionants. Per cert, la duana també tancada per turistes i nacionals.
Ara Haureu de mirar cap a Finisterre, vaig a fer un truc de il·lusionisme per aparèixer al país del costat.
Adéu algerians i sort.
Al mati he voltat pel poble i el mercat. Quan picava la calda he vist una haima plantada al mig del carrer on servien tes, he fet un primer intent per entrar i no ha funcionat; però la curiositat els mata, de seguida uns de fora m’han preguntat d’on era i he acabat a l’estora amb un te i un plat compartit de llenties davant. Al marxar m’ha passat pel cap demanar si celebraven res i sí, un funeral. Ja m’estranyava a mi , tot i l’hora, l’apagament general.
Pujant al Nor he parat a Ain Sefra per veure uns gravats rupestres d’aquests que surten al bitllet de 1000 algerià. Un dels vespres ha vingut un fenomen meteorològic especial, una tempesta de les que sumades nomes veuen una setmana a l’any. Primer començà un fort vent amb sorra, pols i alguna gota, darrere la trompa d’aigua i finalment els llamps.
He arribat a Oran per provar sort a la frontera del costat. Un altre recomanació algeriana havia estat que per Oran no calia passar; nomes m’ho explico amb que no hi han estat mai. La part "francesa" te molts edificis amb encant i la ciutat vella està a la falda d’una penya amb castell i església de vistes impressionants. Per cert, la duana també tancada per turistes i nacionals.
Ara Haureu de mirar cap a Finisterre, vaig a fer un truc de il·lusionisme per aparèixer al país del costat.
Adéu algerians i sort.
2 comentaris:
hola avui e sentit a catalunya radio que el dia 30 seran al marroc
però no se on , ja m`han entarare
podras veure compatriotes
gemma
HEY ON ETS ???????
QUE FAS ???????????
DONA SENYALS DE VIDA??????????
GEMMA
Publica un comentari a l'entrada