Konya, q es pronuncia cònia.

Konya és un dels centres religiosos del país. El més famós és un tal Mevlana, filòsof iranià q s’instal·là aquí i creà la secta Sufí (una mena de musulmans místics). Potser ús sonen les cerimònies on donen infinites voltes sobre si mateixos amb els braços oberts. Un palmell cap al cel i l’altre cap a la terra, que significa la via de retrobament entre home i Deu. Com a petita introducció, Mevlana (SXIII) deia "vaig buscar Deu en la creu i no el vaig trobar, en els temples hindús, en les pagodes budistes, a la Meca i no el vaig trobar; llavors vaig buscar en el meu cor i estava allí, no hi ha un altre lloc on trobar-lo". El q no he acabat de lligar massa és perquè tant bon rotllo amb els musulmans. En el seu museu tenien un gran recipient d’or i plata on explicaven q es guardava l’aigua de pluja del mes de Maig per les seves propietats curatives. M’ha fet pensar en la dita castellana como agua para Mayo.
Quan em disposava a passejar-la aparegué en Turgay. Em preguntà sí era turista i es presentà: Jo sóc enginyer i treballo a la construcció, al hivern no hi ha massa feina i tinc el dia lliure, q et sembla sí t’ensenyo la ciutat? Encantat. Anàrem a un modern centre comercial; a l’oficina d’un amic on tampoc tenien massa feina, dinarem uns kebbabs allí mateix. Per la tarda un altre centre comercial; passar a animar un conegut seu q ha obert una pizzeria de poc èxit; visitar una noia d’una agència de viatges q li fa tilin, però com q ella vol presentar-li el seu pare en Turgay es desespera. Varem intentar convidar a ella i la seva germana a sopar una pizza per veure sí la cosa es desencallava, tampoc va resultar.
El dia següent varem començar fent una cosa q en sóc expert a Barcelona però q no m’hagués imaginat mai a Turquia, buscar pis de lloguer voltant per la ciutat. Finalment el vaig convèncer per q hem portes a les afores a visitar el poble de Sille on hi ha l’església de santa Hel·lena (300 d.c). M’acompanyà amb cotxe, férem un te i s’entornà a barallar-se amb la ciutat. El poble és encantador. La meva intenció era tornar de fosc amb el bus. El pla canvià quan una colla d’estudiants q havien sortit a airejar-se desprès dels exàmens m’arreplegaren i em portaren a la teteria del poble. Un d’aquests llocs plens d’homes ja granats, fumant, bevent te, jugant a cartes i fent passar el rosari. Quan tornàvem amb cotxe les noies del grup confessaren q era la primera vegada en se vida q entraven a un.