dijous, 24 de gener del 2008

Capadòcia, turisme "la Sirena".

L’amic Lee ja em va avisar de q la temperatura mínima a Capadòcia durant la seva visita rondava els -25c. Vaig pensar q era un cuento xino... o q s’havia de veure. İ sí, realment de dia no pujàvem dels pocs graus i de nit entre -15 i -20. Crec q no és normal tant sota zero, però tampoc es queixen. No està massa nevat; sobretot es notava en els camins dels barrancs reconvertits en pistes de gel.
La Capadòcia te un paisatge estrany i bonic, d’aquells per marcar un punt al mapamundi. Diuen q els seus primers visitants varen ser extraterrestres. Després els del bronze començaren a excavar-hi coves. Els primers cristians hi instal·laren les seves comunitats i reformaren les coves per fer esglésies. Actualment encara conserven pintures del S.X q maquillen totes les parets i amb els seus colors originals! sembla com sí les haguessin empaperat amb pàgines de còmics gegants. Els habitants actuals tenen una àuria especial. No sé com explicar-ho... són d’aquells q caminen més a poc a poc, amb el cap una mica tort i la vista fugint cap amunt. Molt agradables i de fàcil tracte; i continuen foradant les muntanyes per fer les seves coses.
Ara segurament hem trauran uns quants punts del meu carnet de geòleg. No acabo de veure clar com s’han fet totes aquestes formes capritxoses. Una simple alternança de capes dures i toves, per molt volcàniques q siguin, no fan aquests colls de 20m d’alt amb barret, ni manyocs de roques q s’aixequen com castells. L’erosió per l’aigua, glaç o vent no em creuré q deixa tal varietat de línies en un vessant. Cada barranc te un estil propi. El millor potser és no buscar explicació lògica i desfruitar de la màgia del paisatge.
També he tingut la sort de poder seguir una història personal q arrencava bastant a cegues i potser tindrà un final feliç. Just arribats amb bus un dels passatgers, amb anglès i bastant atabalat, anava demanant als locals q se’l treien de sobre o simplement no l’entenien. Jo portava un mapa de la ciutat i li vaig dir q anava a l’oficina de turisme i q allí li aclaririen el q fes falta. Ell buscava un poble de la Capadòcia reconegut per la seva terrissa (Avanos). Després com q ja era hora de dinar anàrem a menjar. Ell es presentà, es diu Alí, és iranià i ceramista. Finalment afegí q feia una setmana q havia fugit del seu país amb tren i q estava aquí per iniciar tot el procés de refugiat polític. El seu somni és en un any estar als USA i continuar la seva feina. L’endemà ens plantàrem a Avanos, entràrem com a dos turistes en una fàbrica , ens explicaren tota la seva tradició i com treballaven. Al final sempre fan una demostració al torn de peu i deixen als visitants q toquin una mica el fang. En aquell moment l'Alí els digué q estava allí per demanar-los feina i va fer una demostració senzilla però perfecte. L’entrevistaren i han de contestar. En aquests pocs dies la policia ha acceptat el seu estatus de refugiat, i ha aconseguit una habitació amb cuina i lavabo per 100 euros al mes. En pocs dies l’expressió de la cara del comiat, comparada amb la del primer moment q el vaig veure, havia passat de la nit al dia.

Sí teniu curiositat pels seus treballs podeu entrar a www.alitaj.com

6 comentaris:

Gemma Rifà Castro ha dit...

SOBRETOT MIRA BE EL CORREU QUE LA MARE JA HO HA SOLUCIONAT TOT. NO FACIS CAS DE EL MEU CORREU .
GEMMA

Gemma Rifà Castro ha dit...

ja veig que estas penjant les fotos .sempre et plego jiji
gemma

Gemma Rifà Castro ha dit...

perque la sirena????

Gemma Rifà Castro ha dit...

Vigila, diu el temps que hi haura una tempesta de neu, per aquí on ets ara , mira el temps i tria el dia per agafar el ferri.
gemma

eudaldrifa@yahoo.es ha dit...

Pels congelats "la Sirena". Q no n'hi han a Menorca?

Gemma Rifà Castro ha dit...

Si que n`hi ha de congelats la sirena però de no fa gaire ( un any) fa que els han posat , Ja veig tot congelat a la capadocia.
sisi
gemma