dilluns, 14 de gener del 2008

Bizanci, Constantinoble, Estambul o la Ciutat.

En el mundillo de les guies Estambul és conegut com "la Ciutat". Aquest títol se l’ha guanyat per les seves dimensions, pels segles q fa q es manté en el rànquing i per haver ocupat posicions de Chàmpions durant diferents imperis.
Bizanci va ser fundada pels grecs. Els romans la feren capital de l’imperi d’orient i al 330 d.c. Constantí la refundà amb el seu nom, posant la primera pedra de Santa Sofia. En l’edat mitja era la nineta de tots els pobles del seu entorn. El 1453 finalment, tot i l’ajuda de 200 catalans sota el comandament d’un tal Pere Julià ( altre cop amb els perdedors!), caigué en mans otomanes. Ells la feren capital del seu imperi i la rebatejaren com İstambul. A principis del SXX l’últim sultà a de marxar corrents i Ataturk, el pare de la Turquia moderna, li tragué la capitalitat a favor d'Ankara per desfer-se del sobrepès de tants anys d’història.
No m’agradaria ser alcalde da la Ciutat, actualment ronda els 12 milions d’habitants. Però com a bona megaciutat tot rutlla; amb les inevitables pèrdues fungibles, la màquina segueix el seu batec constant. Cada carrer, cada barri té la seva funció i tots junts formen un immens ésser viu q pot pasturar tranquil·lament, quasi immutable a la resta del mon. Un bon lloc per veure circular la sabia d'Estambul és en els baixadors dels vaixells interurbans q contínuament traspassen gentada d’un costat a l’altre de les ribes.
Aquí el paper reservat per al turista és el d’aperitiu. Som una petita presa contínuament assetjada per neteja sabates, hostalers, venedors de perfums, cambrers... i sobretot per la figura del amic-protector-embaucador q sempre t’acaba fent ballar al so de la seva cantarella. Malgrat tot recomano perdre’s pel gran bazar q és tota la zona antiga europea, i deixar-se cortejar per aquest ventall de personatges mentres tu et meravelles dels productes amb q ho adornen.
Tot això amb la companyia del meu amic Coreà entossudit a visitar tots els noms en vermell q sortien al mapa. Als vespres hem continuat practicant els jocs de cartes amb una nova incorporació coreana, en Yong, i un joc q ja m’és conegut en aquest viatge: el remigio ( en coreà: joola). Crec q en Lee ha acabat una mica fins al capdamunt de mi; l’últim dia va dir: jo visitar nord ciutat i millor veure’ns vespre; ok, ok. Ell ha marxat cap a la Capadòcia q te pressa per arribar en autobús al Caire, continuarem en contacte per e-mail; i jo vaig Ankara passar fred.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per cert!!Torno a ser jo (Isela)..que se m'ha oblidat dir-te que dissabte passat vaig estar a Torelló per un concert i et vaig anyorar molt,clar..perquè Torelló ho havia de conèixer amb tu, oi? Vaig acavar a un bareto que es diu Atmòsfera..

UN bessito,guapu!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Hola carinyo, sempre tant atavalada.

No havia llegit el teu primer missatge.
A Torello en un concert! de qui? on? no em deixeu els missatges a mitges q em desespera.

En veiem a la platja.
muaks
Eudald