Ankara és l’actual capital de Turquia, està pel centre d'Anatòlia i, no sé ben bé perquè, això vol dir temperatures mínimes de -10 a -15c. Com ús podeu imaginar la vida per sota dels -5c consisteix en anar corrents d’un lloc a l’altre, fer sobredosis de tes, festejar qualsevol estufa que puguis trobar o dormir sota cinc mantes. A Turquia existeix un altre opció molt saludable: els banys. A 200m de l’hotel (distància raonable a -10c) n’hi havia un.
Els hamans tenen una sala central hexagonal q és una gran llosa on es fan els massatges. Als costats accedeixes a les saunes, les sales de refresc o les dutxes d’aigua "freda". Tot és de marbre blanc, els sostres alts i amb les típiques bòvedes amb claraboies. Arreu s’està calent i domina el vapor.
El joc consisteix en anar-te aclimatant. Primer entres en una sala de refresc, et vas tirant aigua calenta pel cap amb un gibrell. Passes a la 1r sauna, t’asseus, mires al sostre, saludes al q entra, esbufegues... Vas a la següent sala de refresc, ara l’aigua ja no et sembla tant calenta. Entres a l’ultima sauna i el cop de calor quasi em mareja, notes l’escalfor de les parets com t’embolcalla amb l’espès vapor. T’ajeus, tanques els ulls, esbufegues, t’aguantes el front amb la ma... fins q reacciones i surts.
Fora m’esperava somrient un turc baixet, calb, amb bigoti i una panxa lluent com un brioix. M’estirà sobra la llosa i començà a fregar-me amunt i avall amb una manopla d’espart. Treia uns espectaculars fideus de pell q, al primer moment, em semblaren algun síndrome de malaltia infecciosa. Galleda d’aigua calenta. Comença el massatge. M’apreta l’estómac, el tira cap a la dreta i el fa baixar fins a la pelvis. Em masega la ronyonada a ritme de termomix. Em separa els bessons amb els dos polses, i em fa pujar els mugró fins a l’aixella... Galleda d’aigua calenta. Finalment vingué amb una mena de bossacalenta- esponja q fa molta sabonera i practicà un segon massatge més amical. Encabat em reenvià al circuit de la sauna, ara flotant de sala en sala, fins a l’ultima on ara semblà q m’haguessin donat una infusió de marihuana, fora de context i només percebia les parets de marbre i el vapor... Surts, dutxa d’aigua freda (tèbia), sala d’espera, i tornes als vestuaris on t’eixuguen i t’embolcallen amb tovalloles calentes. Tot plegat una hora.
Els hamans tenen una sala central hexagonal q és una gran llosa on es fan els massatges. Als costats accedeixes a les saunes, les sales de refresc o les dutxes d’aigua "freda". Tot és de marbre blanc, els sostres alts i amb les típiques bòvedes amb claraboies. Arreu s’està calent i domina el vapor.
El joc consisteix en anar-te aclimatant. Primer entres en una sala de refresc, et vas tirant aigua calenta pel cap amb un gibrell. Passes a la 1r sauna, t’asseus, mires al sostre, saludes al q entra, esbufegues... Vas a la següent sala de refresc, ara l’aigua ja no et sembla tant calenta. Entres a l’ultima sauna i el cop de calor quasi em mareja, notes l’escalfor de les parets com t’embolcalla amb l’espès vapor. T’ajeus, tanques els ulls, esbufegues, t’aguantes el front amb la ma... fins q reacciones i surts.
Fora m’esperava somrient un turc baixet, calb, amb bigoti i una panxa lluent com un brioix. M’estirà sobra la llosa i començà a fregar-me amunt i avall amb una manopla d’espart. Treia uns espectaculars fideus de pell q, al primer moment, em semblaren algun síndrome de malaltia infecciosa. Galleda d’aigua calenta. Comença el massatge. M’apreta l’estómac, el tira cap a la dreta i el fa baixar fins a la pelvis. Em masega la ronyonada a ritme de termomix. Em separa els bessons amb els dos polses, i em fa pujar els mugró fins a l’aixella... Galleda d’aigua calenta. Finalment vingué amb una mena de bossacalenta- esponja q fa molta sabonera i practicà un segon massatge més amical. Encabat em reenvià al circuit de la sauna, ara flotant de sala en sala, fins a l’ultima on ara semblà q m’haguessin donat una infusió de marihuana, fora de context i només percebia les parets de marbre i el vapor... Surts, dutxa d’aigua freda (tèbia), sala d’espera, i tornes als vestuaris on t’eixuguen i t’embolcallen amb tovalloles calentes. Tot plegat una hora.
A Ankara també es pot visitar un interessant museu de les cultures antigues anatòliques. Hi han parts molt recomanables, com els catalhoyuks una enigmàtica societat matriarcal neolítica q entraven a casa seva pel terrat; els phrygians amb el seu carismàtic rei Mides o els famosos hittites amb nom d’aviram.
El següent dia vaig intentar visitar la tomba del rei Mides q està relativament a prop de la ciutat. L’intenció era retre honors a aquest visionari i primer profeta del diner gratis. Però em vaig quedar a mig camí, el peregrinatge fins allí encara no està massa popularitzat i el taxi era massa car.
2 comentaris:
Hey quina enveja , nosaltres aki fen feina i feina i tu masatge per aki piling per alla , ahuras cadat com nou , aquets turks si que en saben de cuidar el cutis. gemma
Noi, vigila que et quedaras sense pell, amb tant bany turc.
petons, la mare
Publica un comentari a l'entrada