diumenge, 3 de febrer de 2008

Sud Xipre, adeu Sr.Euro.

Des de fa quasi dos anys passar la frontera es molt senzill, tots ho poden fer, per un únic punt de la línia verda al Oest de Nicòsia. Tot i això les comunitats viuen d’esquena una de l’altre, mirant-se de reüll per sobre les espatlles, queixant-se mútuament dels mateixos pecats... dialogo de besugos. La tensió es menor però tot esta parat. Al Xipre grec trobes tot allò q esperes d’un país europeu. Evidentment son els q treuen mes pit. D’aquí a 15 dies tenen eleccions i un dels anuncis del probable guanyador era una dobla pagina al diari, amb una foto de rambos desembarcant a la platja i el candidat q deia: Jo milloraré el nostre exercit; tenint en compte q estan dins la OTAN i la CE, el missatge es bastant significatiu. O per exemple una pintada d’un punt de vigilància proclamava "res es possible sense sang i sacrifici"...
A Nicòsia capital he continuat les passejades per la ciutat emmurallada en forma d’estrella, m’he dedicat a mirar les noticies dels pròxims països i visitar les seves ambaixades. Amb l’encarcarament q comporten aquestes tasques he necessitat de dos dies de muntanya (Troodos). Xipre es el país del coure, el nom deriva del grec cyprium, però no acabo d’entendre si primer va ser l’illa o el mineral... si afegim q jo estava convençut q venia del xiprer... Aquí hi han gozans; una d’aquelles casualitats geològiques q afavoreix la concentració d’uns elements químics concrets, entra ells el Cu. A part de moltes mines també pots visitar petites esglésies medievals repartides per les valls q recorden a les de Boi. El dia q enfilava cap allí va caure la nevada de l’any. Fins el punt q el conductor de l’autobús hem deixa al bar del poble anterior, desprès de 1'30" aparegué la policia municipal per portar-me fins a la porta del hotel "Two flowers". Al segon dia, desprès de mig perdrem per la muntanya i acabar de fosc al mateix bar, baixa a buscar-me la taxista 4x4, una gran dona q passava les hores a la llar de foc de l’hotel fent ganxet. I l’últim dia, desprès de negociar amb la companyia d’autobusos, va pujar un transport especial a recollir-me perquè encara no havien restablert tota la línea. Això de ser l’únic turista de la vall et fa créixer l’ego.

Finalment, amb el bitllet d’avió a la butxaca, m’he instal·lat a Larnaca, ciutat playera amb aeroport internacional. Just unes hores abans d’agafar el vol l’illa m’ha regalat un d’aquests sospirs màgics. 8 hores abans del enlairament ja era a la terminal, per no morir colgat d’avorriment vaig sortir a caminar per uns aiguamolls d’allí al costat. Caminat vaig arribar fins a una mesquita; resulta q aquell lloc en temps antics era el 3r punt de peregrinació dels musulmans perquè hi ha enterrada una parenta de Mahoma molt propensa als miracles. Al voltant tenia un jardí de palmeres, flors, fonts i ocells. Gaudint d’aquella calma vaig decidir q era el moment d’obrir la meva llauna d’estofat Hess ; com q hi havia vigilant, al demanar-li permís no sols el concedí sinó que em porta pa i un formatge exquisit fet per ell. Allí vaig jaure tota la tarda, prenent el Sol i fent companyia al vigilant mentra acabava els sudokus del diari. Quan comença a caure el dia ens despedirem i jo, mes relaxat, vaig tornar cap a la avorrida, freda i poc amigable terminal d’aeroport.

1 comentari:

Gemma Rifà Castro ha dit...

He qui vigui veure les fotos de les senyoretes i del carnaval de terra endins estan penjades a osona.com
gemma