Un dels reclams que pot buscar la gent al Marroc és fumar porros. Es il·legal però es permet i en zones es permet cultivar. No es fa estrany als bars més campetxanos veure senyors de qualsevol edat cremant haixix; i sí ets turista contínuament t'en ofereixen per comprar.
De Fes hi ha un bus que va entrant cap a les muntanyes del Rift. La gent allí viu en cases disperses i d’aprofitar qualsevol marge tou de terra. A partir d’un punt comencen a canviar el blat per la marihuana i durant 40km és l’únic que hi ha, ni una trista tomaquera o camp de patates. Al bus una professora de col·legi m’explicà que el cultiu començà amb la colonització espanyola i francesa. Quan has assumit la brutalitat de m2 costa d’imaginar com s’ho fan per passar-ho a Europa.
Al mig d’aquesta taca hi ha Ketama. El paratge és preciós, a 2000m d’alçada i molt escarpat, amb boscos d’alzina sureda, roures i el mític cedre al cim. Però el "poble" només és un creuament de carreteres que s’ha fet gran, la gent viu fora al camp. Acabava de ploure i el lloc tenia un aire a "ciudad sin nombre" tot desorganitzat. Durant l’estona que vaig necessitar per menjar-me mig pollastre i esperar el canvi d’autocar varen anar desfilant tot de "pajaros" amb tics, intentant explicar-me els encants de passar uns dies a casa seva o de comprar. En tot cas sí algun fumeta se sent temptat, treu-t’ho del cap, allí ets carn de canó. Una cosa que hem va sorprendre de Ketama i els dos pobles del voltant és que no vaig veure cap dona pel carrer; primera vegada en tot el viatge!
Quan començava fer-se fosc vaig arribar a Chefchaouen. Fins l’endemà no vaig poder veure lo preciosa que és aquesta ciutat encaixada al naixement d’un riu. Han fet una gran feina per mantenir el centre viu i blanc; i amb un dia net, assolellat i de mercat local és un plaer de visitar.
I com que ja fa baixada, d’una tirada fins a Tanger, la ciutat vigilant de l’estret de Gibraltar. Entre que els dos dies va fer boira pixanera i que jo he recuperat el constipat de la primera part, no l’he aprofitat. Ha servit per tornar a veure la península a un dia caminant, per despedir-me del trosset de Marroc i tots els seus contrasts; i quasi per acomiadar-me de la volta al Mediterrani.
De Fes hi ha un bus que va entrant cap a les muntanyes del Rift. La gent allí viu en cases disperses i d’aprofitar qualsevol marge tou de terra. A partir d’un punt comencen a canviar el blat per la marihuana i durant 40km és l’únic que hi ha, ni una trista tomaquera o camp de patates. Al bus una professora de col·legi m’explicà que el cultiu començà amb la colonització espanyola i francesa. Quan has assumit la brutalitat de m2 costa d’imaginar com s’ho fan per passar-ho a Europa.
Al mig d’aquesta taca hi ha Ketama. El paratge és preciós, a 2000m d’alçada i molt escarpat, amb boscos d’alzina sureda, roures i el mític cedre al cim. Però el "poble" només és un creuament de carreteres que s’ha fet gran, la gent viu fora al camp. Acabava de ploure i el lloc tenia un aire a "ciudad sin nombre" tot desorganitzat. Durant l’estona que vaig necessitar per menjar-me mig pollastre i esperar el canvi d’autocar varen anar desfilant tot de "pajaros" amb tics, intentant explicar-me els encants de passar uns dies a casa seva o de comprar. En tot cas sí algun fumeta se sent temptat, treu-t’ho del cap, allí ets carn de canó. Una cosa que hem va sorprendre de Ketama i els dos pobles del voltant és que no vaig veure cap dona pel carrer; primera vegada en tot el viatge!
Quan començava fer-se fosc vaig arribar a Chefchaouen. Fins l’endemà no vaig poder veure lo preciosa que és aquesta ciutat encaixada al naixement d’un riu. Han fet una gran feina per mantenir el centre viu i blanc; i amb un dia net, assolellat i de mercat local és un plaer de visitar.
I com que ja fa baixada, d’una tirada fins a Tanger, la ciutat vigilant de l’estret de Gibraltar. Entre que els dos dies va fer boira pixanera i que jo he recuperat el constipat de la primera part, no l’he aprofitat. Ha servit per tornar a veure la península a un dia caminant, per despedir-me del trosset de Marroc i tots els seus contrasts; i quasi per acomiadar-me de la volta al Mediterrani.
eooooooooooooo
ResponEliminaacabo d'escriure un comentari i no s'ha guardat grrrrrr. bueno doncs em repetiré...
pel que sut al mapa ja estàs a andalusia!! has creuat l'estret doncs????
tens ganes d'estar per aquí ja i de deixar de menjar cigrons, beure tè i no poder parlar gaire amb noies?? o et quedaries per allà indefinidament? aiaiai
bueno, noi, a disfrutar del tancament del cercle... i benvingut a la riba nord!!!!
eva
Hey que aixó ja està
ResponEliminaescatat (acabat)
ja vas lleguin els comentaris que et fan a les fotos.
atencioó a les conquestes espanyoles
gemma
pd: veig que la gent enten el català arreu del mon
Eudald, massa temps, l'ona em va comentar que ja giraves!!
ResponEliminao que giraves cua i tornaves a començar? ara no ho recordo.
res, que tenim ganes de veure't, de conèixer totes les aventures que has viscut, i endevinar a la teva mirada algun secret. vinga, ànims, que queda poquet.
per aquí,,,tot sembla que segueix el seu curs, per dins,,,tots anem modificant alguna entranya,,,però per fora,,,tot sembla el de sempre; potser quan vinguis podrem descobrir aquests troços que sovint ens guardem massa endins.
ah, i vaig veure el quim i varem xerrar molta estona,
semblava content,
em va regalar un caramel d'eucaliptus boníssim. Sie em llegeix, petons per ell.
Apa, fins molt aviat Eudald, i ..afanya’t una mica!
ada
Gràcies per haver-me guardat el plat.
ResponEliminamuacs